CLICA'M en Valencià: TEMA 1. DESTINACIÓ: EL MÓN

VALENCIÀ 3r d’ESO

Unitat 1. Destinació: el món

A. Objectius didàctics

• Llegir, comprendre i analitzar un text narratiu.

• Ampliar el lèxic amb vocabulari nou a partir d’un text.

• Redactar un text expositiu.

• Participar activament en un debat respectant les normes d’interacció comunicativa.

• Agrupar els mots en camps semàntics.

• Distingir les famílies lèxiques de les paraules.

• Analitzar l’estructura de la premsa impresa i digital.

• Reconéixer gèneres periodístics: informatius, d’opinió i mixtos.

• Distingir les característiques d’una notícia.

• Conéixer l’estructura de l’oració simple.

• Distingir els dos constituents bàsics de l’oració.

• Identificar els diferents tipus d’oracions segons el predicat.

• Aplicar les regles ortog. sobre els diftongs, triftongs i hiats.

• Conéixer les normes bàsiques d’accentuació.

• Distingir les característiques generals dels quatre gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig.

• Identificar els elements de la comunicació en els textos literaris.

• Conéixer els primers textos literaris i els inicis de la nostra literatura.

• Conéixer, respectar i valorar la diversitat lingüística al món.

• Redactar una notícia d’actualitat.

B. Continguts

Conceptes	Procediments	Actituds
• Els camps semàntics. • Les famílies lèxiques. • Estructura de la premsa i tipus de premsa. • Els gèneres periodístics. • Característiques de la notícia. • Els constituents bàsics de l’oració. • Les classes d’oracions segons el predicat. • Els diftongs, els triftongs i els hiats. • La separació sil·làbica. • Regles d’utilització de l’accent gràfic. • Els elements de la comunicació literària. • Els gèneres literaris. • Els inicis de la literatura. • La diversitat lingüística. • Les llengües a Europa.	• Lectura comprensiva i anàlisi d’un text narratiu. • Ús del diccionari per a treballar el vocabulari del text. • Realització d’activitats de comprensió lectora. • Organització i realització de debats sobre la immigració i sobre la importància de les llengües. • Classificació i producció de mots de diferents camps semàntics. • Discriminació i producció de paraules d’una família lèxica. • Distinció de premsa d’informació general i especialitzada. • Anàlisi comparativa de premsa impresa i digital. • Reconeixement dels diferents gèneres periodístics. • Anàlisi de notícies i identificació dels elements. • Reconeixement del subjecte i del predicat en l’oració. • Anàlisi dels diferents tipus d’oracions. • Reconeixement de diftongs, triftongs i hiats i separació correcta de síl·labes. • Ús de l’accent gràfic. • Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris. • Distinció dels gèneres literaris. • Enumeració de les primeres manifestacions literàries en llengua romanç. • Reflexió sobre la diversitat lingüística a Europa i al món. • Maneig de recursos per a elaborar una notícia actual.	• Interés per produir missatges orals i escrits amb correcció. • Respecte per les normes d’interacció comunicativa durant la realització d’un debat. • Valoració positiva de la llibertat d’expressió i respecte de les opinions dels altres. • Consciència positiva de la diversitat cultural en el context social i escolar. • Rebuig d’actituds discriminatòries per motius de raça o cultura. • Valoració de l’objectivitat i de la claredat en la premsa. • Interés per conéixer el funcionament i l’estructura de la llengua. • Sensibilització envers els textos literaris i interés per conéixer els inicis de la nostra literatura. • Respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística. • Esforç i interés per planificar i redactar notícies amb adequació, coherència i correcció.

C. Criteris d’avaluació

• Establir relacions de sinonímia entre paraules donades. (M)

• Comprendre un text narratiu i identificar-ne els personatges principals. (M)

• Redactar un text expositiu amb adequació, coherència i correcció. (F)

• Participar activament en debats respectant les normes d’interacció comunicativa. (O)

• Agrupar els mots en camps semàntics. (M)

• Distingir les famílies lèxiques de les paraules. (M)

• Reconéixer els gèneres periodístics informatius, d’opinió i mixtos. (F)

• Identificar les parts i les característiques d’una notícia.(F)

• Diferenciar els dos constituents bàsics de l’oració.(M)

• Reconéixer els diferents tipus d’oracions. (F)

• Diferenciar els tipus de diftongs i triftongs i reconéixer els hiats. (M)

• Utilitzar correctament l’accent gràfic. (M)

• Identificar el gènere a què pertanyen els textos literaris. (F)

• Analitzar els elements de la comunicació en un text literari. (F)

• Conéixer els primers escriptors i els primers textos literaris. (F)

• Conéixer, respectar i valorar la diversitat lingüística existent al món. (F)

• Redactar una notícia d’actualitat amb adequació, coherència i correcció.(O)

D. Competències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Lectura comprensiva i anàlisi d’un text narratiu.

Redacció d’un text expositiu.

Organització i realització de debats.

Classificació i producció de mots pertanyents a diferents camps semàntics.

Discriminació i producció de paraules d’una família lèxica.

Distinció de premsa d’informació general i especialitzada.

Anàlisi comparativa de premsa impresa i digital.

Reconeixement dels diferents gèneres periodístics.

Identificació dels elements de la notícia i anàlisi de notícies.

Reconeixement del subjecte i del predicat en l’oració.

Anàlisi dels diferents tipus d’oracions.

Reconeixement de diftongs, triftongs i hiats i separació correcta de síl·labes.

Ús de l’accent gràfic.

Distinció dels gèneres literaris.

Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris.

Enumeració de les primeres manifestacions literàries en llengua romanç.

Reflexió sobre la diversitat lingüística a Europa i al món.

Maneig de recursos per a elaborar una notícia d’actualitat.

Tractament de la informació i competència digital

Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics.

Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.

Anàlisi comparativa de premsa impresa i digital.

Competència social i ciutadana

Coordinació amb els companys i actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

Reflexió sobre la igualtat de drets i oportunitats.

Consciència positiva de la diversitat cultural i rebuig d’actituds discriminatòries per motius de raça o cultura.

Respecte i valoració de la diversitat lingüística i actitud positiva envers les llengües.

Competència artística i cultural

Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos.

Adquisició de coneixements sobre els diferents gèneres literaris i sobre els primers textos literaris.

Competència d’aprendre a aprendre

Maneig de diccionaris convencionals i virtuals per a la recerca d’informació.

Selecció, ampliació i reducció d’informació.

Consulta d’informació en fonts bibliogràfiques i en Internet.

Autonomia i iniciativa personal

Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies.

Treball responsable i compliment dels terminis acordats en la realització de treballs.

LÈXIC

Camps semàntics i famílies lèxiques

Camps semàntics:

Digueu/escriviu:

noms de plantes del teu voltant:
noms d’oficis:
noms de fruites:
noms de coses que necessitem per a la classe d’Educació Física:
noms de coses que s’ usen per a cuinar:
noms de coses que posem a la maleta quan fem un viatge:
noms de coses que s’escolten al carrer:
coses que fan els animals:
coses que es poden ficar a una caixa petita:
accions que es poden fer a l’escola:
coses que estan fetes de fusta:

Podeu construir ara una bona definició del que seria un Camp semàntic?

Famílies lèxiques

Ja sabeu que “una família lèxica és un conjunt de paraules que comparteixen el lexema, que és la part de la paraula que n’atresora el contingut semàntic.” Totes les famílies lèxiques estan formades per una paraula primitiva, que és la que conté la càrrega semàntica bàsica més les paraules que en deriven, formades per l’addició de morfemes i/o afixos (derivació) o per la combinació de lexemes (composició). Els morfemes gramaticals aporten una informació de tipus gramatical: categoria sintàctica, nombre, gènere, temps, etc.” (pàgina 12 del vostre llibre de text).

ORTOGRAFIA

1. Separeu en síl·labes les paraules següents:

progressiu, separació, accionar, llanterner, il·lusió, escena, remolatxa, panxa, massa, mòmia,

córrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setciències, guitarra, aquell, motle, excel·lent, papallona,

orgue, reina, horitzó, lleó, missió, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes, fusteria, ratolí,

accionar, lingüístic, escriure, mai, caça, pallissa, il·legal, peix, restriccions, substantiu, veïna,

subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorpí, benaventurat, síl·laba, xarxa, retaule, veig.

2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus és:

Mot	Diftong creixent	Diftong decreixent	Sense diftong	I, Uconsonàntica
esquadra
pueril
roure
aneu
acció
pou
llengua
moure
actuar
neu
pua
Alcoi
suor
llibreria
tia
espai
Gandia
remei
sensació
bresquilla
cua
subjuntiu
Joan
quadre
cultiu

3.1. Accentuació: accentueu les frases següents:

a)Nuria esta investigant l’esperit avantguardista durant un periode de temps determinat pel Departament d’Historia.

b) Ves al concert d’oboe que un music austriac fara despus-dema a Monover.

c) L’atmosfera que es crea en un partit de futbol s’adequa al vertigen col·lectiu que estem vivint.

d) Han anat a Etiopia vint-i-cinc oftalmolegs perque volen investigar l’augment de dioptries en homes de mes de trenta-cinc anys.

e)Durant l’adolescencia voliem prendre te perque ens deien que eliminava l’acne sistematicament.

f) Els britanics van llançar un missil que va aterrar a l’Himalaia.

g) Es preferible correr ja que els omoplats es mouen rapidament i agilment.

3.2.Accentueu, si cal, les paraules següents:

1. examen

2. rodamon
3. barnus
4. dilluns
5. esglesia
6. comprem
7. aigua
8. copia
9. dia
10. rafega

11. llapis

12. bustia

13. oxigen

14. virus

15. tennis

16. tragedia

17. individu

18. concorrer

19. aixo

20. anec

21. usuaria

22. misogin

23. Angel

24. diposit

25. paper

26. correu

27. Valencia

28. matalas

29. formula

30. tabu

31. aço

32. Julia

33. espinacs

34. lliço

35. Ramon

36. compren

37. platan

38. porus

39. cataleg

40. Sonia

41. essencies

42. Denia

43. canço

44. tombola

45. pingüi

46. arbitre

47. menjavem

48. temer

49. fideu

50. solid

3.3. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuació:

La Silvia arriba. Que t’ha passat?, el rostre candoros, que has fet? En veure-la, la Natalia se’n va penedir. M’ho promets, que no diras res a Lluis?, m’ho jures?, repeti la Natalia. T’ho jure. Si no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em vols ajudar. Es clar que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobe be.

Montserrat Roig, El temps de les cireres

3.4. Han desaparegut els accents d’aquest text. Poseu-los-hi:

Tantes vegades com havieu parlat de Fatima i en aquell moment no t’apetia entrar a la basilica. Cristina i tu us quedareu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques. Al cap d’un moment, va deixar de ploure. Despres, passejant sota els portics que voregen l’esglesia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Deu que hi havia a la façana de l’edifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van cridar l’atencio els ulls de serenitat: tu no volies res mes que aixo.

Joaquim G. Caturla, La casa de les flors

3.5. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten:

En un dels meus viatges arreu del mon vaig patir un accident que, gracies a Deu, ara puc contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canada, i un amic em va acompanyar a una botiga d’aquestes en que venen escopetes a bon preu. Me’n vaig comprar una i, despres de llegir-ne les instruccions d’us, vam anar a fer un tomb per un bosc dels voltants per veure si caçavem qualsevol cosa. El fet es que, una vegada dins del bosc, ens vam separar i, de sobte, m’apareix al davant un os enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina fera! No us podeu imaginar com son els ossos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si l’espantava, pero l’unica cosa que vaig aconseguir va ser enfurir-lo mes encara. Rapidament em va llançar l’urpa que va caure de ple damunt l’escopeta i la meua ma. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit barranc. Aixo em va salvar, perque va impedir que l’os em seguira. Em vaig salvar pels pels. Pero, a conseqüencia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la ma i un os de la cama.

Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons m’ha contat, em va portar a una especie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts encanteris. Em va donar una pocio feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mores, etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.

Ara que ja em trobe be ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualsevol avi conta als seus nets, pero la veritat es que ho vaig passar malament, i si no fora per la intervencio de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mon dels vius.

LITERATURA: El naixement de la literatura en llengua romanç

Llig la informació sobre “El naixement de la literatura en llengua romanç” i sobre “el naixement de la nostra literatura” de la pàgina 27 del teu llibre de text i respon a les qüestions que et proposem tot seguit:

Quan ocorre la caiguda de l’Imperi romà? Què ocorre des d’aquest moment fins al segle VIII?

De quina llengua provenen les llengües romàniques?

Quines són les llengües romàniques?

Quan apareixen les primeres manifestacions literàries en llengua romanç?

Cita dos de les primeres obres escrites en romanç que conservem.

Quins foren els primers textos escrits en la nostra llengua? Quina n’era la temàtica?

Quines van ser les primeres manifestacions literàries en les nostres terres? En quina llengua foren escrites?

Quines van ser les primeres mostres d’obres en prosa escrites en la nostra llengua? Quan van sorgir?

Qui fou el primer poeta que escrigué la seua obra en valencià? Qui fou el creador de la prosa literària a les nostres terres?

CRONOLOGIA DELS TEXTOS MEDIEVALS CATALANS

Aquesta petita activitat consisteix en treballar per parelles amb l'objectiu d'endevinar quina ha estat l'evolució del català d'ençà el seu període de formació inicial fins a les acaballes del segle XV. Copieu dalt de cada text el nom del document corresponent:

COSTUMS DE TORTOSA
FLORS SANCTORUM ROMANÇAT – VIDA DE SANT ONOFRE
GREUGES DELS HOMES DE SANT PERE DE GRAUDESCALES
HOMILIES D'ORGANYÀ
JURAMENT FEUDAL
LIBER IUDICIORUM o LLIBRE JUTGE
SCIPIÓ E ANÍBAL (Antoni Canals)

TEXT 1: ___________________________________________

E Scipió atenda’s en .I. col qui era molt abondós en aygües fontals, hon havia suffciència de viandes per los cavalls e als hòmens. Mas enmig de aquestes dues hosts havia .I. pug petit qui fou exporgat de tots los arbres que alí eren, en guia que cont los capitans parlarien ensemps no si pogués fer agayt ni trayció. Adonchs com lo dit puyf fou ben scombrat e denejat, acostaren-se les hosts al peu del puyg, cascuna ost sa part.

I Escipió acampá en una muntanyola que era molt abundant en aigües fontals, on hi havia prou viandes per als cavalls i per als hòmens. Però enmig d'estes dues hosts hi havia un pujol, el qual va ser netejat de tots els arbres que hi eren, de manera que quan els capitans parlarien, no s’hi poguera fet aguait ni traició. Aleshores quan el dit puig fou ben agranat i netejat, s'acostaren les hosts al peu d'ell, cascuna a la seua part.

TEXT 2: ___________________________________________

Presa fo la ciutat de Tortosa de mans de sarrayns per lo molt alt et noble et onrrat en Ramon Berenguer comte de Barcelona, ço és a ssaber III kalendas de gener anno domini MCXLVIII, et fo tornada a mans de xrestians e a la fe catòlica […].

Presa fou la ciutat de Tortosa de mans dels sarraïns pel molt alt i noble i honrat en Ramon Berenguer, comte de Barcelona,ço és a saber la tercera setmana de gener de l'any del senyor de 1198, i fou tornada a mans de cristians i a la fe catòlica […].

TEXT 3: ___________________________________________

Sennor, aujaz que Nostre S. nos amonesta él meteix, e cosí nos apela dolsament. Tornaz-vos a mi, zo diz Nostre S., en trastot vostre cor. Non diz micha en la meitat, mais en tot lo cor.

Senyors, escolteu que el Nostre Senyor ens amonesta ell mateix i així ens crida dolçament: Torneu a mi, aixó digué el Nostre Senyor, amb tot el vostre cor.No digué mica amb la meitat sinó amb tot el cor.

TEXT 4: ___________________________________________

[…] los pregà que subscriptors fossen en aquela escriptura e leialment la roborossen en loc d'aquel qui moria. E quan axí serà fait e jurat per aitals quatre guises, com diz és, unaquegua guisa com se deu cader en son loc, los tests, per l'afan de lur lavor que·i trairan en jurar et en altres coses, ajen-ne la trentena part de l'aver del defunt en los diners [...]

[…] els pregà que suscrigueren aquella escriptura i que lleialment la corroboraren en llo d'aquell qui havia mort. I quna aixó fóra fet i jurat d'aquestes quatre maneres, com és dit, qualsevol manera com se deu caure en el seu lloc, els testimonis, per l'afany del seu treball que hi portaran a jurar i en altres coses, hagen la trentena part dels béns del difunt en diners [...]

TEXT 5: ___________________________________________

Juro ego, Rodolf Oriol, filium Mirabile, a te Ragimundo chomite, filium Ermetruete e a te Ermesende chomitissa, filiam Gilga. De ipssos chastellos de Aringo et de Oriti go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetaré no llos vos faré. Et si de Giriperto meum seniore menus venerit per morte [...]

Jure jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte, fill d'Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Gulla. Dels castells d'Arenys i d'Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Girbert, senyor meu, ve a menys per mort [...]

TEXT 6: ___________________________________________

Zo són clams de tons los homes de Sen Pere de Escales [...] fan a Senta Maria e al bispe e a tot lo covent, d'en B. Dezvilar e de son pare, que an la casa de Sen Pere afolada e desfeita. E organs com, primerament, per les sues oradures e per les sues folees e per lo feit seu que zel faie fo la casa de Sen Pere trencada e robada e cremada […].

Aquestes són les queixes de tots els homes de Sant Pere d'Escales […] fan a Santa Maria, al bisbe i a tot el convent, sobre B. Desvilar i son pare, els quals han assolat i destruït la casa de Sant Pere. I escolteu com, primerament, per les seues oradures i follies i pels seus fets fou la casa de Sant Pere trencada, robada i cremada […].

TEXT 7: ___________________________________________

Pafunci, de gloriosa memòria, alguns secrets de sos pensaments, en aquesta següent manera, descobrí dient: “Yo, Pafunci, com stigués solitari en ma cel·la, pensí en mi matex d'anar-me’n al desert e veure los monastirs dels sants monjos e la vida d'aquells, y en quina manera servien a Déu. E havent aquest deliber, me posí en camí e caminí per certes jornades fins que fuy arribat en lo desert. Portava, emperò, ab mi uns quants pans e una poca d'aygua per no defallir en lo camí.

Pafunci, de gloriosa memòria, alguns secrets dels seus pensaments, en aquesta manera següent, descobrí dient: “Jo, Pafunci, com estava solitari en la meua cel·la, vaig pensar d'anar-me'n al desert i veure els monestirs dels sants monjos i la vida d'aquells, i en quina manera servien a Déu. I havent pres aquesta decisió, em vaig posar de camí i vaig caminar durant algunes jornades fins que vaig arribar al desert. Portava, però, amb mi uns quants pans i un poc d'aigua per no defallir en el camí.

LLENGUA I SOCIETAT

La diversitat lingüística arreu del món. Les llengües a Europa

Amb l’ajuda del mapa lingüístic d’Europa de la pàgina 28 del llibre de text, busca en aquesta sopa de lletres 20 llengües que es parlen a Europa i en acabant, digues en quin país es parla cadascuna d’elles: