Total de visualitzacions de pàgina:

26947

dilluns, 7 de gener del 2013

TEMA 4. CRITERIS, OBJECTIUS I COMPETÈNCIES


Unitat 4.Pobles i ciutats


A. Objectius didàctics

• Llegir, comprendre i analitzar un text expositiu.
• Establir relacions de sinonímia entre les paraules.
• Redactar un text expositiu, respondre a qüestions orals i manifestar opinions amb fluïdesa.
• Identificar, classificar i emprar correctament els antropònims, els topònims i els gentilicis.
• Diferenciar els morfemes, les conjugacions, els temps i les principals irregularitats verbals.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre la esse sonora i la esse sorda.
• Conéixer les característiques essencials de l’humanisme i els màxims representants d’aquest moviment: Bernat Metge i Antoni Canals.
• Conéixer l’origen de la llengua i reflexionar sobre l’evolució del lèxic.
• Identificar les comarques valencianoparlants i castellanoparlants, i conéixer les causes de la divisió lingüística.

B. Continguts

Conceptes
Procediments
Actituds
• El text expositiu: característiques.
• Antropònims, topònims i gentilicis.
• El verb: components,temps i algunes irregularitats.
• La esse sonora i la esse sorda.
• L’humanisme: Bernat Metge i Antoni Canals.
• Els orígens de la llengua: del llatí a les llengües romàniques.
• Comarques valen­cianoparlants i castellanoparlants.








• Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositiu.
• Recerca de paraules sinònimes en el text anterior.
• Reflexió i resposta oral a qüestions sobre el text.
• Redacció d’un text expositiu sobre una ciutat valenciana.
• Identificació, classificació i ús d’antropònims, topònims i gentilicis.
• Audició d’un text enregistrat sobre antropònims pronunciats incorrectament.
• Aplicació dels sufixos corresponents per a la formació de gentilicis.
• Identificació i anàlisi de les formes verbals i dels temps a què pertanyen.
• Consulta de la flexió verbal.
• Conjugació dels temps verbals simples, compostos i perifràstics.
• Ús de la esse sonora i la esse sorda.
• Comentari de textos literaris de Bernat Metge i Antoni Canals.
• Comparació de paraules en diverses llengües romàniques i no romàniques.
• Reflexió sobre l’origen i l’evolució de la llengua.
• Resum d’un text sobre les causes del predomini lingüístic castellà en algunes comarques valencianes.
• Elaboració d’un mapa comarcal amb la divisió lingüística entre comarques valencianoparlants i castellanoparlants.



• Valoració positiva del patrimoni cultural valencià.


• Actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
• Interés pel coneixement de la toponímia i l’antroponímia valenciana.


• Respecte i acceptació de les convencions ortogràfiques de la llengua i interés per usar correctament les formes verbals en els textos.
• Sensibilització envers la lectura de les obres de Bernat Metge i Antoni Canals.
• Interés per conéixer l’origen i l’evolució de la llengua.
• Respecte i valoració de la diversitat lingüística i actitud positiva envers les llengües.




C. Criteris d’avaluació

• Comprendre un text expositiu i reconéixer-ne els trets característics. (F)
• Establir relacions de sinonímia entre les paraules. (M)
• Redactar un text expositiu amb adequació, coherència i correcció. (F)
• Respondre a qüestions orals i manifestar opinions amb fluïdesa. (F)
• Distingir, classificar i emprar com cal els antropònims, els topònims i els gentilicis. (F)
• Reconéixer morfemes, conjugacions, temps i principals irregularitats verbals. (F)
• Utilitzar correctament la esse sonora i la esse sorda. (M)
• Identificar les característiques de l’humanisme i explicar l’obra d’autors com Bernat Metge o Antoni Canals. (O)
• Conéixer l’origen de la llengua i reflexionar sobre l’evolució del lèxic. (F)
• Identificar les comarques valencianoparlants i castellanoparlants, i conéixer les causes de la divisió lingüística. (F)


D. Competències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositiu.
Recerca de paraules sinònimes en el text anterior.
Reflexió i resposta oral a qüestions sobre el text.
Redacció d’un text expositiu sobre una ciutat valenciana.
Identificació, classificació i ús d’antropònims, topònims i gentilicis.
Audició d’un text sobre antropònims pronunciats incorrectament.
Aplicació de sufixos per a la formació de gentilicis.
Identificació i anàlisi de les formes verbals i dels temps a què pertanyen.
Ús de la esse sonora i la esse sorda.
Comparació de paraules en diverses llengües romàniques i no romàniques.
Reflexió sobre l’origen i l’evolució de la llengua.
Resum d’un text sobre les causes del predomini lingüístic castellà en algunes comarques valencianes.
Elaboració d’un mapa comarcal amb la divisió lingüística entre comarques valencianoparlants i castellanoparlants.

Tractament de la informació i competència digital
Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics.
Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.
Consulta de la flexió verbal.

Competència social i ciutadana
Actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
Respecte i valoració de la diversitat lingüística i actitud positiva envers les llengües.

Competència artística i cultural
Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos.
Comentari de textos literaris de Bernat Metge i Antoni Canals.

Competència d’aprendre a aprendre
Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals.
Selecció, ampliació i reducció d’informació.
Consulta d’informació en fonts bibliogràfiques i en Internet.
Consulta de la flexió verbal.

Autonomia i iniciativa personal
Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies.
Investigació sobre malnoms i topònims urbans en l’entorn familiar i local.


EIX TEMÀTIC: POBLES I CIUTATS (Les ciutats valencianes)

INFORMACIÓ TURÍSTICA SOBRE ELS POBLES I CIUTATS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

JOCS INTERACTIUS SOBRE LES COMARQUES






LÈXIC

GENTILICIS VALENCIANS:
  1. http://www.avl.gva.es/va/documents-normatius
  2. http://ca.oslin.org/toponyms.php?act=list

GRAMÀTICA

MORFOLOGIA VERBAL:
  1. Llista de verbs irregulars catalans : http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_verbs_irregulars_catalans
  2. Viccionari: http://ca.wiktionary.org/wiki/con%C3%A8ixer
  3. Gran Enciclopèdia Catalana:http://www.enciclopedia.cat/cerca?s.q=beure&mode=federated&search-go=Cerca#.UslMMPTuJmh
  4. Taules de formes verbals: http://pdf.teidedigital.com/cat/3396/04%20Taules%20de%20formes%20verbals.pdf
  5. Morfologia verbal: http://www.slideshare.net/marclia/morfologia-verbal-8296645

         EXERCICIS:
  1. Escriu la conjugació completa del temps verbal indicat entre parèntesi: 
    •  escriure (pret. perfet simple)
    •  saber (pert. imperfet de subjuntiu)
    •  venir (imperatiu)
    •  fer (present de subjuntiu)
    •  reduir (pret. imperfet d'indicatiu)

  1. Conjuga el temps verbal indicat entre parèntesi i indica els diferents lexemes del verb: 
    aprendre (pret. imperfet indicatiu)
    caure (pret. perfet subjuntiu)
    poder (present subjuntiu)
    confondre (pret. imperfet indicatiu)
    moldre (pret. pluscuamperfet indicatiu)
  1. Conjuga el temps verbal indicat entre parèntesi indica els diferents lexemes del verb: 
    poder (pret. perfet simple)
    saber (imperatiu)
    treure (pret. impefet subjuntiu)
    caure (pret. imperfet indicatiu)
    escollir (present subjuntiu)


  1. Conjuga el temps verbal indicat entre parèntesi i indica els diferents lexemes del verb: 
    traduir (present indicatiu)
    viure (pret. imperfet subjuntiu)
    escriure (pret. perfet indicatiu; forma simple)
    caure (pret. imperfet indicatiu)
    poder (imperatiu)


  1. Conjuga el temps verbal indicat entre parèntesi i indica els diferents lexemes verbals: 
    reduir (present indicatiu)
    moure (pret. imperfet indicatiu)
    venir (pret. perfet indicatiu; forma simple)
    riure (pret. imperfet subjuntiu)
    escriure (imperatiu)


  1. Conjuga el temps verbal indicat entre parèntesi dels següents verbs: 
    Consentir (present de subjuntiu),

    jeure (pret. imperfet de subjuntiu),
    poder (pret. perfet simple),
    conduir (pret. imperfet d'indicatiu),
    viure (imperatiu).

7. Omple els buits amb una forma adequada del verb ser estar 

•  Aquella aigua ….................................. ben tèrbola.
•  Aquella botiga …................................ tancada tot el mes d'agost per vacances.
•  La llet deu …....................... a la nevera.
•  El meu germà, que …..................... a París, ara es troba aquí per uns quants dies. -
•  En Joan …....................... malalt.
•  Aquell gerro …............................... trencat.
•  …............................... afiliat a cap ong?
•  Els nostres veïns ….................................... de vacances.
•  L'aigua ….............................. calenta posada als fogons.
•  Tot el dia …................................ nevant.


ORTOGRAFIA: LA ESSE SORDA (/s/) I LA ESSE SONORA (/z/)



TEORIA:
http://issuu.com/vpastor/docs/_3r_eso_rep__s_-_treball_grups_teme_6754b62bc10b82


EXERCICIS:

1. Classifiqueu els mots següents segons quin siga el so de la grafia que apareix destacada mitjançant el subratllat i la negreta:

cosina, passeig, depòsit, televisor, bicicleta, països, bressol, presó, arrissar, Ignasi, tossut,
noblesa, tassa, pòlissa, vellesa, mosso, regalèssia, trapezi, dolçor, jersei, botzina, abraçar,
brusa, bassa, bicicleta, caçador, camisa, difícil, lliçó, gossa, sacerdot, estació, casa, classe,
cosa, plaça, cosir, dissabte, espasa, cervesa, abraçar, brusa, llençol, conversa, quinze,
pacient, dotzena, capsa, atzavara, alzina, endinsar, transeünt, antesala, enfonsar, .

2. Col·loqueu la grafia corresponent a les paraules següents i digueu si correspon a /z/ o /s/:

__ero                    al__ina                  __el cerve__a              esqui__ofrènic           avi__ar            ca__a
don__ella           lli__a                     ama__ona                     curio__a                      confu__ió         esmor__ar
__ona                  __ebra                   serio__a                         bru__a                         topa__i             brun__it       o__ó
llo__a                 __enit                     fí__ic                               ti__ana                        _inc                    fu__ió
___enyor          dan___a                ___irera                         ga___                            mi ______ió     for___ut
mar___             para___ol             ___abó                            per___ona                  dol___o___      di______abte
feli___               lli___ó                   e___ trella                      ___ent                           pi______ina     pré______e___



3. Completeu les sèries següents:

Ex. força for___es for___í forçós forçut esforç
  • tra__a tra__es tra__í tra__os tra__ut tra__
  • ven__a vén__er ven__í ven__é ven__ut ven__
  • ___omen__ar ___omen__es ___omen__í ___omen__os ___omen__
  • endre__ar endre__es endre__í endre__os endre__
  • llan__a llan__es llan__í
  • ___omer__ial ___omer__os ___omer__

4. Completeu els espais buits amb les grafies que falten:

Del ___otxe a ___a__a, de l'ofi__ina a l'autobú__, ___ada dia ___aminem menys. El senderisme tren___a la rutina i permet de ___onéixer la flora, la fauna i els ___ostums de llo___s remots. El senderisme o trekking, terme anglés que signifi___a “___aminar”, és original del Nepal, país on es troba el __im de l'Everest, súmmum del senderisme. Al nostre país hi ha organitza___ions que preparen ex___ur__ions de senderisme. Segons que a__enyalen els responsables d’aquestes, els valen___ians som persones po___ a___ostumades a ___aminar.
Per aquest motiu el major ali__ient ___onsisteix a oferir unes va___an__es on ___aminar no siga l'úni___ obje___tiu.La marxa, sempre al ritme que impo__en els mateixos ___aminants, es ___ompleta amb vi__ites als monuments, monestirs i esglé__ies que es troben en la ruta elegida. Després de la intere__ant jornada es pa__a la nit en les ___a__es rurals prèviament ___on__ertades on s’a__aboriran els plats típi___s de la __ona.


5. Fixeu-vos en les grafies que apareixen subratllades i en negreta en les paraules següents, a quin fonema corresponen a /s/ o /z/:
asimetria, entresuat, transeünt, transbordador, tetrasíl·lab, sobresortir, disèpal, antisèptic, antesala, bisectriu, enfonsar, endinsar.


6. Ompliu els espais buits amb la grafia corresponent del so de essa sorda.
a. Va descan...ar en un banc de la pla...a
b. Té el vi...i de posar ...empre el na... a tot arreu.
c. Ens va a...egurar que la notí...ia era ...erta.
d. Aquest pastí... és ma...a dol...
e. Ets so...i de l'«A...o...iació per a la defen...a de la dan...a»?
f. S'ha esvarat amb el gla... i s'ha fet mal al bra...
g. Quan pa...es per la botiga compra ...ireres.
h. A l'amanida no hi havia ni ...eba ni en...i...am.
i. Vaig comprar un tro... de llu... a la pescateria.
j. Va defen...ar la ne...e...itat de comer... amb Suï...a.
k. El ...opar ens va costar tre... mil ...is-...entes pe...etes.
l. A Beni...a tenen l'esperan...a de trobar solu...ions.
m. Escriure a la pi...arra li costa un gran esfor...
n. Ha ven...ut perquè és el corredor mé... velo...


7. Ompli els buits del text següent amb la grafia corresponent:

«Va adonar-...e que, malgrat que tenia encara el... ton... de la vida a la carn, ni mudava d'expre...ions, ni alenava, ni bellugava en ab...olut cap part del ...eu co... ‘Vosté, pare, vaja i avi...e la ...ervitud i si us plau, a mé... tinga preparats els ...agrats olis’. A això demanà el mo...én: ‘Voleu dir que ha deixat de viure la ...enyora duque...a?’.En Tomàs recordà que li havia conte...tat molt ...ecament, amb el co... de la seua muller als bra...o..., que no pe...ava gen... per als seus mú...cul..., ans per al seu e...perit.» Joan M. Monjo, Ducat d'ombres

«El tro... de pa encara era al mateix lloc on l'havia llan...at l'home sen...e mentó. De primer calia fer un esfor... molt gran per a no mirar-lo, però ara la gana havia ...edit el lloc a la ...et. Tenia la boca enganxada i hi ...entia mal gust. El brun...it constant i la llum blanca i invariable li produïen una espè...ie de deixade...a, una ...en...ació de buidor a dins el cap. ...entia la ne...e...itat d'al...ar-se perquè ja no podia suportar més temps l'encongiment dels o...os, i al cap d'un instant s'havia d'a...eure de nou perquè ...entia mareig i dret no se ...entia ...egur. Quan arribava a dominar les seues ...en...a...ions fí...iques, aleshores se ...entia dominat pel terror. De vegades, un tant esperan...at pensava en O'Brien i en la fulla d'afaitar.» George Orwell, Mil nou-cents vuitanta-quatre


LITERATURA
Vos adjuntem algunes referències que us podrien ser útils per a completar el que ens aporta el llibre de text:

1) Introducció general, dades biogràfiques, etc. sobre Bernat Metge:

2) Lo somni: edició digital íntegra. Compareu la introducció del llibre  primer amb el text que heu llegit al llibre:

3) L'humanisme i Bernat Metge:




LLENGUA I SOCIETAT: ELS ORÍGENS. DEL LLATÍ A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES


  1. El llatí, la mare de totes les llengües...romàniques: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada