Total de visualitzacions de pàgina:

27005

dimecres, 28 de novembre del 2012

FENT BROMA SOBRE ELS PRONOMS FEBLES

ORTOGRAFIA: LA DIÈRESI. L'APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ


LA DIÈRESI

La dièresi és un signe gràfic que, de vegades, hem d’escriure damunt de la i o la u. Les seves funcions són:
• Indicar que es pronuncia la u dels grups qüe, qüi, güe, güi que són diftongs creixents: conseqüència, llengües, pingüí.
• Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funció de consonant: produïa, agraïen, plaïa.
• Desfer un possible diftong: veïna, diürn, peüc.
• Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -iar i en -uar; canviar, triar, estudiar ...;suar, tatuar ...; porten dièresi sobre la 1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del plural del present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.

Fixa’t que en el present de subjuntiu dels verbs abans esmentats, la síl·laba tònica és la de la primera i. Triï, estudiï, o la de la u: suï, tatuï, i en canvi, la dièresi es posa sobre la segona vocal, perquè és la que podria formar el diftong.

Excepcions
Hi ha una sèrie de casos en els quals ens podem estalviar la dièresi:
• La i dels sufixos -isme, -ista: egoisme, altruista.
• La i de l’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs amb l’infinitiu acabat en -ir: traduir, traduint, traduiria, traduiré.
• La i o u darrera dels prefixos co-, auto-, contra-: coincidir, reiterar, autoinducció, contraindicat.
• La u de les terminacions llatines -us i -um: Sirius, aquàrium.




L’APÒSTROF

L’article masculí o femení (el i la) singular s’apostrofa davant de paraules començades
per vocal o hac
: l’església, l’amic, l’arbre.

Excepcions:
• Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la Irene, la història,
   la imatge.
• Paraules que comencen amb una i consonàntica: el iogurt, la iaia.
• El nom de les lletres: la essa, la ela.
• Els mots que comencen amb el prefix -a i tenen un valor negatiu: la asimetria.
• La una quan es refereix a l’hora: la una del migdia.
• Mots que es presten a confusió: la ira (estat d’indignació), perquè, en cas que l’apostroféssim, costaria saber de què parlem i es confondria amb la moneda italiana o l’instrument musical.



LA CONTRACCIÓ

Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a:

a + el al a + els als
de + el del de + els dels
per + el pel per + els pels
Per a + el per al per a +els per als

Quan el mot següent comença per vocal, l’article no fa la contracció, i, per tant,
cal seguir les regles de l’apostrofació. Ex.: Vaig a l’escola, vinc de l’excursió, és
per a l’Anna.


PRONOMS FEBLES. EXERCICIS


QUADRE DE COMBINACIONS DELS PRONOMS FEBLES

 

EMETELLAHOLIESHIENENSUSELSLES
EM

me l'
me'l
-me'l
-me'l
me l'
me la
-me-la
-me-la
m'ho
m'ho
-m'ho
-m'ho
me li
me li
-me-li
-me-li

m'hi
m'hi
-m'hi
-m'hi
me n'
me'n
-me'n
-me'n


me'ls
me'ls
-me'ls
-me'ls
me les
me les
-me-les
-me-les
ET

te l'
te'l
-te'l
-te'l
te l'
te la
-te-la
-te-la
t'ho
t'ho
-t'ho
-t'ho
te li
te li
-te-li
-te-li

t'hi
t'hi
-t'hi
-t'hi
te n'
te'n
-te'n
-te'n
te'ns
te'ns
-te'ns
-te'ns

te'ls
te'ls
-te'ls
-te'ls
te les
te les
-te-les
-te-les
EL






l'hi
l'hi
-l'hi
-l'hi
el n'
l'en
-l'en
-l'en




LA






la hi
la hi
-la-hi
-la-hi
la n'
la'n
-la'n
-la'n




HO












LIm'hi
m'hi
-m'hi
-m'hi
t'hi
t'hi
-t'hi
-t'hi
Valencià:
li l'
li'l
-li'l
-li'l
Valencià:
li l'
li la
-li-la
-li-la
li ho
li ho
-li-ho
-li-ho


li hi
li hi
-li-hi
-li-hi
li n'
li'n
-li'n
-li'n


Valencià:
li'ls
li'ls
-li'ls
-li'ls
Valencià:
li les
li les
-li-les
-li-les
Català central:
l'hi
l'hi
-l'hi
-l'hi
Català central:
la hi
la hi
-la-hi
-la-hi
Català central:
els hi
els hi
'ls-hi
-los-hi
Català central:
les hi
les hi
-les-hi
-les-hi
ESse m'
se'm
-se'm
-se'm
se t'
se't
-se't
-se't
se l'
se'l
-se'l
-se'l
se l'
se la
-se-la
-se-la
s'ho
s'ho
-s'ho
-s'ho
se li
se li
-se-li
-se-li

s'hi
s'hi
-s'hi
-s'hi
se n'
se'n
-se'n
-se'n
se'ns
se'ns
-se'ns
-se'ns
se us
se us
-se-us
-se-us
se 'ls
se'ls
-se'ls
-se'ls
se les
se les
-se-les
-se-les
HI












EN






n'hi
n'hi
-n'hi
-n'hi





ENS

ens l'
ens el
'ns-el
-nos-el
ens l'
ens la
'ns-la
-nos-la
ens ho
ens ho
'ns-ho
-nos-ho
ens li
ens li
'ns-li
-nos-li

ens hi
ens hi
'ns-hi
-nos-hi
ens n'
ens en
'ns-en
-nos-en


ens els
ens els
'ns-els
-nos-els
ens les
ens les
'ns-les
-nos-les
USus m'
us em
-us-em
-vos-em

us l'
us el
-us-el
-vos-el
us la
us la
-us-la
-vos-la
us ho
us ho
-us-ho
-vos-ho
us li
us li
-us-li
-vos-li

us hi
us hi
-us-hi
-vos-hi
us n'
us en
-us-en
-vos-en
us ens
us ens
-us-ens
-vos-ens

us els
us els
-us-els
-vos-els
us les
us les
-us-les
-vos-les
ELSme'ls
me'ls
-me'ls
-me'ls
te'ls
te'ls
-te'ls
-te'ls
els l'
els el
'ls-el
-los-el
els l'
els la
'ls-la
-los-la
els ho
els ho
'ls ho
-los-ho


els hi
els hi
'ls-hi
-los-hi
els n'
els en
'ls-en
-los-en
ens els
ens els
'ns-els
-nos-els
us els
us els
-vos-els
-vos-els
els els
els els
'ls-els
-los-els
els les
els les
'ls-les
-los-les
LES






les hi
les hi
-les-hi
-les-hi
les n'
les en
-les-en
-les-en






       Pronoms febles

1.     
A mon germà no el deixaren que es posara arracades, però jo sí que he posades unes.
2. Per què no vols tornar les pel·lícules als teus cosins? Si no
tornes ja, s'enutjaran.
3. Li hem dit que vaja a buscar el xiquet al parc, però ell no
vol buscar.
4. Llig atentament el problema i, quan tingues la solució, telefona a Jaume i digues
.
5. Jo ja he presentat la meua sol·licitud en registre general. Tu ja
has presentada també?
6. T'ho he dit un milió de vegades: em sembla que la qüestió és que no vols assabentar
.
7. Feia temps que volia comprar-me un cotxe i, mira, al final
he pogut comprar.
8. Afanya't o el pollastre es cremarà! Corre, apaga el forn i trau

.
 
2.      Torna a escriure estes frases i substituïx els complements subratllats pels pronoms febles corresponents. Tingues en compte que sempre es tracta de combinacions de pronoms amb funció de CI + CD

a) Si vols demanar el llibre Rosa, jo ja no te'l done.
, jo ja no te'l done.

b) Maria ha demanat els bombons a la seua amiga.
.

c) Manel ha regalat l'ordinador a Miquel
Manel .

d) No ha reservat la pista de tennis a Lluís
No .

e) No vull explicar a Josep les meues dèries
No .

f) Vaig enviar el paquet al meu amic Esteve
.

g) El delegat pretenia explicar als mestres què havia passat
El delegat .

h) Em va ordenar: "Dóna el regal als xiquets!"
Em va ordenar: "!"

i) Porta els resultats a les teues alumnes
.

j) Si vols que et deixe mil euros, hauràs de tornar-me mil cinc-cents euros
.

k) No pense dir el resultat de les proves a Maria i a tu.
.

l) Cada nit Assumpta llig al seu fill el conte que li regalares
Cada nit Assumpta .

m) Vicent va donar això als seus fills
Vicent .

n) Joan em van deixar aquesta corbata
Joan va deixar.

o) Miquel et volia desbaratar totes les propostes
Miquel .

p) El meu company em regalà una camisa roja
.

q) Joan ens porta la declaració d'hisenda
Joan .

r) No volia tornar-nos els diners
.

s) He regalat tres vestits a unes amigues
.

t) Podríem deixar els nostres apunts a Joan
.

u) L'equip local va arribar a guanyar el partit als visitants
L'equip local .

v) Mira que t'ho havia dit: "regala les arracades a les teues filles", però no em vas fer cas.
Mira que t'ho havia dit: "", però no em vas fer cas.

w) Conta un conte als xiquets, per favor
, per favor.

x) No ha volgut comprar les entrades a vosaltres
.

y) Joan ha fet la casa per a ell mateix
Joan .


 
3.       Torna a escriure estes frases i substituïx els complements subratllats pels pronoms febles corresponents. Tingues en compte que en la majoria dels casos es tracta de combinacions de pronoms amb funció de CD + CC

Els xiquets han tret la roba de l'armari
.

He guardat el cotxe al garatge
.

Deixa les claus damunt la taula
.

Porta la moto al taller perquè te l'arreglen
.

He deixat un missatge per a tu damunt el prestatge
.

M'he pres la pastilla abans de dinar



 
4.      Torna a escriure estes frases i substituïx el complement subratllat pel pronom feble corresponent. Tingues en compte que sempre es tracta de combinacions de pronoms on apareix un complement de règim verbal.
Els representant sindical no s'avé a les condicions
Els representant sindical no .

Mai no m'avergonyiré dels meus actes
.

No s'ha acostumat a matinar
.

M'he oblidat de dir-li-ho.
.

Sempre s'aprofita dels amics
.

Aquella xica és tan especial que Joan s'ha enamorat d'ella.
Aquella xica és tan especial que Joan .

Ha perdut la seua oportunitat sense adonar-se de res.
Ha perdut la seua oportunitat sense .

Encara no m'he adonat del problema.
.

Fa 2 anys que m'alce a les 5 del matí, però encara no m'he acostumat a alçar-me a eixa hora.
Fa 2 anys que m'alce a les 5 del matí, però encara no .

Encara que li expliques els detalls, no s'assabentarà de què ha passat.
Encara que li expliques els detalls, no .


 
5.      Completa les respostes a estes preguntes i fent servir pronoms febles. Vés alerta amb les concordances del participi.

a) Has enviat els telegrames als teus cosins? No, encara no .

b) Heu entés les preguntes? Sí que .

c) Ja has comprat les taronges al mercat? No encara no .

d) Quantes novel·les has llegit l'últim mes? tres.

e) Encara no has dut els diaris del quiosc? Sí, ja .


TEMA 3. CONTINGUTS, OBJECTIUS, CRITERIS D'AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES

Unitat 3. Que sone la música!


A. Objectius didàctics
Llegir, comprendre i analitzar un text narratiu.
Redactar textos breus de diferent tipologia i respondre a qüestions orals amb fluïdesa.
Distingir els diferents tipus d’unitats fraseològiques i interpretar-ne el sentit correctament.
Reconéixer les diferents classes d’entrevista i identificar-ne l’estructura i els trets característics.
Distingir la tipologia de les preguntes d’una entrevista.
Substituir sintagmes per pronoms febles i combinar-los adequadament.
Aplicar la normativa ortogràfica de la dièresi, l’apòstrof i la contracció.
Conéixer i valorar l’obra literària i la figura de Ramon Llull.
Reconéixer les característiques de les quatre grans cròniques medievals.
Conéixer, respectar i valorar la diversitat lingüística de l’Estat espanyol i reflexionar sobre la situació legal del valencià.
Planificar, realitzar i redactar una entrevista periodística.



B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
Locucions, frases fetes i refranys.
Els pronoms personals febles: forma, funció i combinació.
La dièresi, l’apòstrof i la contracció.
Ramon Llull: vida i obra.
Les quatre grans cròniques medievals.
Les llengües constitucionals.
Estatus legal del valencià.
Distinció entre locucions, frases fetes i refranys i classificació de les locucions segons la categoria de les paraules a què equivalen.
Anàlisi, interpretació del significat i ús de locucions, frases fetes i refranys.
Identificació, classificació i combinació de pronoms febles.
Aplicació de substitucions pronominals en una oració.
Ús de la dièresi, de l’apòstrof i de la contracció.
Anàlisi de textos de Ramon Llull i de les quatre grans cròniques medievals.
Ubicació de les llengües constitucionals en un mapa de l’Estat espanyol.
Reflexió sobre l’estatus legal del valencià.

Valoració de l’aspecte creatiu i enriquidor de la llengua i gust per adquirir un lèxic genuí valencià.
Respecte i acceptació de les convencions ortogràfiques i gramaticals de la llengua.
Valoració de la importància de Ramon Llull com a creador de la prosa literària.
Sensibilització per la lectura de l’obra de Ramon Llull i de les quatre grans cròniques medievals.
Respecte i valoració de la diversitat lingüística de l’Estat espanyol.





C. Criteris d’avaluació
 Comprendre un text narratiu i reconéixer-ne els trets característics. (F)
Redactar un text descriptiu i una carta personal amb adequació, coherència i correcció. (O)
Respondre a qüestions orals sobre qualitats personals amb fluïdesa. (O)
• Identificar i classificar els diferents tipus d’unitats fraseològiques i interpretar-ne el sentit correctament. (F)
Substituir sintagmes per pronoms febles  (M)
• Combinar els pronoms febles (F)
Utilitzar amb correcció la dièresi, l’apòstrof i la contracció. (M)
Conéixer i valorar l’obra literària i la figura de Ramon Llull. (O)
Distingir les característiques principals de les cròniques medievals. (O)
Conéixer, respectar i valorar la diversitat lingüística de l’Estat espanyol i comprendre la situació legal del valencià. (F)



D. Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
pàg.
act.
Lectura comprensiva i anàlisi d’un text narratiu.
57-58
G
Redacció d’un text descriptiu i d’una carta personal.
59
3, 8
Distinció entre locucions, frases fetes i refranys i classificació de les locucions segons la categoria de les paraules a què equivalen.
60
61
9
13
Anàlisi, interpretació del significat i ús de locucions, frases fetes i refranys.
60
61
10
11-14
Identificació i classificació de pronoms forts i febles.
67
21-22
Substitució i combinació de pronoms febles.
67
68
23
24-26
Ús de la dièresi.
69
70
27-29
30
Ús de l’apòstrof i de la contracció.
71
31-35


Tractament de la informació i competència digital
pàg.
act.
Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics.
59
61
73
75
1
15
36
39
Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.
75
76
40
44


Competència social i ciutadana
pàg.
act.
Actitud empàtica davant els problemes aliens.
59
8
Respecte i valoració de la diversitat lingüística de l’Estat espanyol.
76
G


Competència artística i cultural
pàg.
act.
Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos.
59
61
64
74

3, 8
14
18
38

Anàlisi de textos de Ramon Llull i de les quatre grans cròniques medievals.
73
75
37
39


Competència d’aprendre a aprendre
pàg.
act.
Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals.
59
61
73
75
1
15
36
39
Selecció, ampliació i reducció d’informació.
59
65
75
77
2 b)
20
39-40
G
Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.
75
76
40
44


Autonomia i iniciativa personal
pàg.
act.
Valoració crítica de les informacions dels mitjans de comunicació.
65
20