LA DIÈRESI
La dièresi és un signe gràfic que, de vegades, hem d’escriure damunt de la i o la u. Les seves funcions són:
• Indicar que es pronuncia la u dels grups qüe, qüi, güe, güi que són diftongs creixents: conseqüència, llengües, pingüí.
• Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funció de consonant: produïa, agraïen, plaïa.
• Desfer un possible diftong: veïna, diürn, peüc.
• Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -iar i en -uar; canviar, triar, estudiar ...;suar, tatuar ...; porten dièresi sobre la 1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del plural del present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
Fixa’t que en el present de subjuntiu dels verbs abans esmentats, la síl·laba tònica és la de la primera i. Triï, estudiï, o la de la u: suï, tatuï, i en canvi, la dièresi es posa sobre la segona vocal, perquè és la que podria formar el diftong.
Excepcions
Hi ha una sèrie de casos en els quals ens podem estalviar la dièresi:
• La i dels sufixos -isme, -ista: egoisme, altruista.
• La i de l’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs amb l’infinitiu acabat en -ir: traduir, traduint, traduiria, traduiré.
• La i o u darrera dels prefixos co-, auto-, contra-: coincidir, reiterar, autoinducció, contraindicat.
• La u de les terminacions llatines -us i -um: Sirius, aquàrium.
L’APÒSTROF
L’article masculí o femení (el i la) singular s’apostrofa davant de paraules començades
per vocal o hac
: l’església, l’amic, l’arbre.
Excepcions:
• Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la Irene, la història,
la imatge.
• Paraules que comencen amb una i consonàntica: el iogurt, la iaia.
• El nom de les lletres: la essa, la ela.
• Els mots que comencen amb el prefix -a i tenen un valor negatiu: la asimetria.
• La una quan es refereix a l’hora: la una del migdia.
• Mots que es presten a confusió: la ira (estat d’indignació), perquè, en cas que l’apostroféssim, costaria saber de què parlem i es confondria amb la moneda italiana o l’instrument musical.
LA CONTRACCIÓ
Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a:
a + el al a + els als
de + el del de + els dels
per + el pel per + els pels
Per a + el per al per a +els per als
Quan el mot següent comença per vocal, l’article no fa la contracció, i, per tant,
cal seguir les regles de l’apostrofació. Ex.: Vaig a l’escola, vinc de l’excursió, és
per a l’Anna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada