Total de visualitzacions de pàgina:

26904

dimarts, 3 de setembre del 2013

TEMA 2. ESTIC CONNECT@T

VALENCIÀ 3r d’ESO                     




Unitat 2. Es(TIC) connect@t

A. Objectius didàctics

Llegir, comprendre i analitzar un reportatge periodístic.
 Establir relacions de sinonímia entre les paraules i agrupar els mots en camps semàntics.
 Redactar un text expositiu sobre hàbits tecnològics.
 Participar activament en un debat sobre la relació entre el mal ús de les noves tecnologies i la salut.
 Conéixer el concepte de préstec lingüístic i valorar la importància de la incorporació de préstecs en la configuració del lèxic.
 Assolir el concepte de barbarisme lèxic, evitar-ne l’ús i substituir-los pels termes genuïns adients.
 Reconéixer els gèneres periodístics del reportatge i la crònica i identificar-ne les característiques, l’estructura i els tipus.
 Identificar les funcions sintàctiques dins de l’oració i substituir els complements verbals per pronoms febles.
 Utilitzar correctament l’accent diacrític i aplicar la normativa ortogràfica en els casos particulars de l’accentuació.
 Conéixer l’evolució de la nostra poesia des dels trobadors fins als primers poetes cortesans i analitzar-ne les característiques.
 Conéixer els conceptes de multilingüisme i bilingüisme i distingir els diferents tipus de bilingüisme.
 Redactar una crònica periodística


B. Continguts


Conceptes
Procediments
Actituds
 Els préstecs i els barbarismes.
 El reportatge i la crònica: característiques, estructura i tipus.
 Les funcions sintàctiques dins de l’oració.
 La substitució pronominal dels complements verbals.
 L’accent diacrític.
 Casos particulars de l’accentuació.
 La lírica trobadoresca i els poetes cortesans del segle xiv.
 Multilingüisme i bilingüisme individual, territorial i social.
 Lectura comprensiva i anàlisi d’un reportatge periodístic.
 Realització d’activitats de comprensió lectora sobre el reportatge anterior.
 Recerca de paraules sinònimes en el text i identificació del lèxic pertanyent a un determinat camp semàntic.
 Redacció d’un text expositiu sobre hàbits tecnològics a partir d’una sèrie de qüestions.
 Organització i realització d’un debat sobre la relació entre el mal ús de les noves tecnologies i la salut.
 Identificació de préstecs adoptats i adaptats.
 Reconeixement i correcció de barbarismes.
 Anàlisi de l’estructura, el tipus i els trets característics d’una crònica i d’un reportatge periodístic.
 Identificació de les funcions sintàctiques dins de l’oració i substitució dels complements verbals per pronoms febles.
 Ús de l’accent diacrític i aplicació de la normativa ortogràfica en casos particulars de l’accentuació.
 Comentari de textos pertanyents a la lírica trobadoresca i als poetes cortesans del segle xiv.
 Reflexió sobre el multilingüisme i els diferents tipus de bilingüisme.
 Maneig de recursos per a elaborar una crònica perio­dística.
 Respecte per les normes d’interacció comunicativa durant el desenvolupament d’un debat.
 Reflexió sobre la relació entre el mal ús de les noves tecnologies i la salut.
 Valoració de l’objectivitat i de la claredat en la informació de la premsa.
 Interés per adquirir un lèxic genuí valencià i per evitar els barbarismes.
 Valoració de la importància de la incorporació de préstecs en la configuració del lèxic.
 Respecte i acceptació de les convencions ortogràfiques i gramaticals de la llengua.
 Sensibilització per la lectura de l’obra dels trobadors.
 Valoració positiva de la convivència de diverses llengües en un mateix territori.
 Esforç i interés per planificar i redactar textos amb adequació, coherència i correcció.



C. Criteris d’avaluació


 Comprendre un reportatge periodístic i reconéixer-ne els trets característics. (F)
 Establir relacions de sinonímia entre paraules donades i agrupar els mots en camps semàntics. (M)
 Redactar un text expositiu amb adequació, coherència i correcció. (O)
 Participar activament en un debat respectant les normes d’interacció comunicativa. (O)
 Conéixer el concepte de préstec lingüístic. (F)
 Identificar els barbarismes lèxics i evitar-ne l’ús substituint-los pels termes genuïns adients. (F)
 Reconéixer els gèneres periodístics del reportatge i la crònica i identificar-ne les característiques, l’estructura i els tipus. (F)
 Identificar les funcions sintàctiques dins  l’oració i substituir els complement verbals per pronoms febles. (M)
 Utilitzar correctament l’accent diacrític i aplicar la normativa ortogràfica en els casos particulars de l’accentuació. (M)
 Reconéixer les característiques principals de la poesia trobadoresca i de l’obra dels poetes cortesans del segle xiv. (F)
 Conéixer els conceptes de multilingüisme i bilingüisme i distingir els diferents tipus de bilingüisme. (F)
 Redactar una crònica periodística amb adequació, coherència i correcció. (O)


D. Competències bàsiques


Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Lectura, interpretació i anàlisi de cròniques i reportatges periodístics.
Recerca de paraules sinònimes en un text i identificació del lèxic pertanyent a un determinat camp semàntic.
Redacció d’un text expositiu a partir d’una sèrie de qüestions.
Participació en un debat respectant les normes que regulen aquesta mena d’actes de comunicació.
Identificació de préstecs adoptats i adaptats i reconeixement i correcció de barbarismes.
Comparació de textos pertanyents a diferents gèneres periodístics.
Identificació de les funcions sintàctiques dins de l’oració i substitució dels complements verbals per pronoms febles.
Ús de l’accent diacrític i aplicació de la normativa ortogràfica en els casos particulars de l’accentuació.
Comentari de textos pertanyents a la lírica trobadoresca i als poetes cortesans del segle xiv.
Reflexió sobre el multilingüisme i els diferents tipus de bilingüisme.
Redacció d’una crònica periodística: recollida de la informació, planificació i redacció del text i revisió del resultat.




Tractament de la informació i competència digital
Recerca de textos periodístics en diaris i altres publicacions periòdiques digitals i impreses.
Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.


Competència social i ciutadana
Respecte i valoració de les opinions dels altres.
Valoració de les llengües com a forma d’accés al patrimoni cultural.
Rebuig dels prejudicis lingüístics.

Competència artística i cultural
Valoració de la importància de la poesia per a l’educació personal.
Adquisició de coneixements sobre la lírica trobadoresca i sobre els poetes cortesans del segle xiv.
Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos.

Competència d’aprendre a aprendre
Maneig del diccionari i d’altres fonts d’informació.
Selecció, ampliació i reducció d’informació.
Comparació de diferents gèneres periodístics.

Autonomia i iniciativa personal
Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies.
Valoració crítica de les informacions dels mitjans de comunicació.
Foment de la relació amb la resta de membres del grup i coneixença d’aquests.







EXERCICIS DE REPÀS TEMA 2



LÈXIC
 

Els préstecs lingüístics
  • El català prové del llatí (és una llengua romànica)
    Per això la majoria de paraules del català provenen del llatí.
    Diem que són paraules patrimonials
  • Els préstecs lingüístics són paraules que prenem d’una altra llengua i les fem servir a la nostra
         Ex.: òpera (de l’italià “opera”)
  • Per què préstecs? Perquè de vegades sorgeixen nous conceptes o objectes, i la llengua no té paraules per a designar-los. Llavors, s’agafen termes d’altres llengües.
          Ex.; Quan es va inventar l’ordinador es va haver de prendre una paraula del francés    
          (“ordinateur”)
  • De quines llengües agafem préstecs lingüístics? La majoria els agafem de l’anglés, però també tenim préstecs de l’italià, del francés, del castellà, del portugués…
     
    Exemples:
    Tracta d’averiguar a quina llengua corresponen aquests préstecs lingüístics de la primera columna. Escriu la combinació en les caselles en blanc:
 



  • De vegades, s’adopta la forma original de l’altra llengua i no se’n fa cap canvi.
          Ex.: Internet (de l’anglés)
  • D’altres vegades es canvia la paraula original per fer-la més semblant a la llengua que l’acull, és a dir, s’adapta fonéticamente I ortogràfica.
         Ex. Pírcing (de l’anglés piercing)
  • També s’han agafat paraules del castellà: xoriço, borratxo…
  • I el castellà n’ha agafat del català: clavel, pantalla, palomar, trasto, rape, paella, añorar, peseta…

Curiositats:
  • Paraules del camp semántic de la música com… òpera, soprano, piano, etc. provenen de l’italià.
  • No s’han de confondre els préstecs lingüístics del castellà amb els barbarismes…
         Lejia, per exemple, és un barbarisme, perquè en català tenim una paraula per aquest    
         líquid:   lleixiu.
  • Algunes paraules que designen menjars provenen d’altres idiomes…
         Quiche (francès), patata (nahuatl), hamburguesa (Alemany), espaghettis (Italià), foie (francés).
         Això es deu al fet que aquests aliments provenen de diferents llocs geogràfics…

  • Sabries dir de quins idiomes provenen aquestes paraules: Espaghetti, fondue, cous-cous, baguette? Descriu el menjar que designen.





GRAMÀTICA

  • Els pronoms febles

1.- A continuació tens el quadre amb les formes d’alguns pronoms febles molt usuals. Completa’l i ompli després els espais buits de les frases amb la forma que corresponga de cada pronom:



DAVANT VERB
DARRERE VERB
Començat per consonant
Començat per vocal
Acabat en
vocal
Acabat en consonant o diftong
1a pers.
Sing.
EM



1a pers.
Plural

ENS


2a pers.
Sing.


T

2a pers.
Plural



-VOS
3ª pers.
(SE)

S’




  1. Jo EM canse molt sovint quan M’he de posar a fer gimnàstica.
  2. I tu per què no T’alces enjorn? Vinga, alça ‘T_____ja!
  3. Com vols que jo T’ajude si tu no vols ajudar_-TE_____a tu mateix?
  4. Els amics no han de barallar-SE mai, encara que no ES posen d’acord.
  5. Vosaltres penseu que nosaltres volem fer –VOS un favor.
  6. Nosaltres també volem anar-hi, així que avisa’NS
  7. Voleu esperar-NOS a nosaltres? –No, no VOS/US esperem ja més.
  8. Jaume, desperta’M en ser les set que vull dutxar-ME


2.- Substitueix els complements subratllats pels pronoms febles corresponents:

  • Lluís fa la paella molt bé.
  • Tanca la porta!
  • Compraré un meló d’Alger.
  • No patisques, sé canviar la roda.
  • Pren els diners!
  • Per favor, porta tot el necessari al taller.
  • Demà pintaré això.
  • Trauré cent euros de la caixa d’estalvis.
  • Demà enviaré un paquet.
  • Necessitem professors per al viatge.
  • Si fas això inutilitzes la porta.
  • Sempre ensenya allò que fa.

3.- Substitueix els complements subratllats pel seu pronom feble:

  • Per favor, compra la fruita a la venedora del mercat.
  • He dut un regal a Mireia
  • Cada dia explique a les meues filles el que han de fer.
  • Si ho aprova tot, els pares compraran un cotxe a Lluís.
  • Vull dir a Rosa el que passa.
  • No sigues egoista i torna els diners a la teua amiga.
  • El professor resol el problema als alumnes.
  • El professor resol les qüestions a les alumnes.
  • Han treballat molt. Doneu un respir a les vostres filles.
  • Demanaré un favor a Pere i Empar.
  • Demà anunciarem el casament als amics.




BLOC



LITERATURA



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada