Unitat 2. Es(TIC) connect@t
A.
Objectius didàctics
• Llegir,
comprendre i analitzar un reportatge periodístic.
• Establir
relacions de sinonímia entre les paraules i agrupar els mots en
camps semàntics.
• Redactar
un text expositiu sobre hàbits tecnològics.
• Participar
activament en un debat sobre la relació entre el mal ús de les
noves tecnologies i la salut.
• Conéixer
el concepte de préstec lingüístic i valorar la importància de la
incorporació de préstecs en la configuració del lèxic.
• Assolir
el concepte de barbarisme lèxic, evitar-ne l’ús i substituir-los
pels termes genuïns adients.
• Reconéixer
els gèneres periodístics del reportatge i la crònica i
identificar-ne les característiques, l’estructura i els tipus.
• Identificar
les funcions sintàctiques dins de l’oració i substituir els
complements verbals per pronoms febles.
• Utilitzar
correctament l’accent diacrític i aplicar la normativa ortogràfica
en els casos particulars de l’accentuació.
• Conéixer
l’evolució de la nostra poesia des dels trobadors fins als primers
poetes cortesans i analitzar-ne les característiques.
• Conéixer
els conceptes de multilingüisme i bilingüisme i distingir els
diferents tipus de bilingüisme.
• Redactar
una crònica periodística
B.
Continguts
Conceptes
|
Procediments
|
Actituds
|
• Els
préstecs i els barbarismes.
• El
reportatge i la crònica: característiques, estructura i tipus.
• Les
funcions sintàctiques dins de l’oració.
• La
substitució pronominal dels complements verbals.
• L’accent
diacrític.
• Casos
particulars de l’accentuació.
• La
lírica trobadoresca i els poetes cortesans del segle xiv.
• Multilingüisme
i bilingüisme individual, territorial i social.
|
• Lectura
comprensiva i anàlisi d’un reportatge periodístic.
• Realització
d’activitats de comprensió lectora sobre el reportatge
anterior.
• Recerca
de paraules sinònimes en el text i identificació del lèxic
pertanyent a un determinat camp semàntic.
• Redacció
d’un text expositiu sobre hàbits tecnològics a partir d’una
sèrie de qüestions.
• Organització
i realització d’un debat sobre la relació entre el mal ús de
les noves tecnologies i la salut.
• Identificació
de préstecs adoptats i adaptats.
• Reconeixement
i correcció de barbarismes.
• Anàlisi
de l’estructura, el tipus i els trets característics d’una
crònica i d’un reportatge periodístic.
• Identificació
de les funcions sintàctiques dins de l’oració i substitució
dels complements verbals per pronoms febles.
• Ús
de l’accent diacrític i aplicació de la normativa ortogràfica
en casos particulars de l’accentuació.
• Comentari
de textos pertanyents a la lírica trobadoresca i als poetes
cortesans del segle xiv.
• Reflexió
sobre el multilingüisme i els diferents tipus de bilingüisme.
• Maneig
de recursos per a elaborar una crònica periodística.
|
• Respecte
per les normes d’interacció comunicativa durant el
desenvolupament d’un debat.
• Reflexió
sobre la relació entre el mal ús de les noves tecnologies i la
salut.
• Valoració
de l’objectivitat i de la claredat en la informació de la
premsa.
• Interés
per adquirir un lèxic genuí valencià i per evitar els
barbarismes.
• Valoració
de la importància de la incorporació de préstecs en la
configuració del lèxic.
• Respecte
i acceptació de les convencions ortogràfiques i gramaticals de
la llengua.
• Sensibilització
per la lectura de l’obra dels trobadors.
• Valoració
positiva de la convivència de diverses llengües en un mateix
territori.
• Esforç
i interés per planificar i redactar textos amb adequació,
coherència i correcció.
|
C.
Criteris d’avaluació
• Comprendre
un reportatge periodístic i reconéixer-ne els trets característics.
(F)
• Establir
relacions de sinonímia entre paraules donades i agrupar els mots en
camps semàntics. (M)
• Redactar
un text expositiu amb adequació, coherència i correcció. (O)
• Participar
activament en un debat respectant les normes d’interacció
comunicativa. (O)
• Conéixer
el concepte de préstec lingüístic. (F)
• Identificar
els barbarismes lèxics i evitar-ne l’ús substituint-los pels
termes genuïns adients. (F)
• Reconéixer
els gèneres periodístics del reportatge i la crònica i
identificar-ne les característiques, l’estructura i els tipus. (F)
• Identificar
les funcions sintàctiques dins l’oració i substituir els
complement verbals per pronoms febles. (M)
• Utilitzar
correctament l’accent diacrític i aplicar la normativa ortogràfica
en els casos particulars de l’accentuació. (M)
• Reconéixer
les característiques principals de la poesia trobadoresca i de
l’obra dels poetes cortesans del segle xiv. (F)
• Conéixer
els conceptes de multilingüisme i bilingüisme i distingir els
diferents tipus de bilingüisme. (F)
• Redactar
una crònica periodística amb adequació, coherència i correcció.
(O)
D.
Competències bàsiques
Competència
comunicativa lingüística i audiovisual
|
Lectura,
interpretació i anàlisi de cròniques i reportatges
periodístics.
|
Recerca
de paraules sinònimes en un text i identificació del lèxic
pertanyent a un determinat camp semàntic.
|
Redacció
d’un text expositiu a partir d’una sèrie de qüestions.
|
Participació
en un debat respectant les normes que regulen aquesta mena d’actes
de comunicació.
|
Identificació
de préstecs adoptats i adaptats i reconeixement i correcció de
barbarismes.
|
Comparació
de textos pertanyents a diferents gèneres periodístics.
|
Identificació
de les funcions sintàctiques dins de l’oració i substitució
dels complements verbals per pronoms febles.
|
Ús
de l’accent diacrític i aplicació de la normativa ortogràfica
en els casos particulars de l’accentuació.
|
Comentari
de textos pertanyents a la lírica trobadoresca i als poetes
cortesans del segle xiv.
|
Reflexió
sobre el multilingüisme i els diferents tipus de bilingüisme.
|
Redacció
d’una crònica periodística: recollida de la informació,
planificació i redacció del text i revisió del resultat.
|
Tractament
de la informació i competència digital
|
Recerca
de textos periodístics en diaris i altres publicacions
periòdiques digitals i impreses.
|
Consulta
de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca
d’informació.
|
Competència
social i ciutadana
|
Respecte
i valoració de les opinions dels altres.
|
Valoració
de les llengües com a forma d’accés al patrimoni cultural.
|
Rebuig
dels prejudicis lingüístics.
|
Competència
artística i cultural
|
Valoració
de la importància de la poesia per a l’educació personal.
|
Adquisició
de coneixements sobre la lírica trobadoresca i sobre els poetes
cortesans del segle xiv.
|
Expressió
de la creativitat literària en la redacció de textos.
|
Competència
d’aprendre a aprendre
|
Maneig
del diccionari i d’altres fonts d’informació.
|
Selecció,
ampliació i reducció d’informació.
|
Comparació
de diferents gèneres periodístics.
|
Autonomia
i iniciativa personal
|
Expressió
raonada i argumentada d’opinions pròpies.
|
Valoració
crítica de les informacions dels mitjans de comunicació.
|
Foment
de la relació amb la resta de membres del grup i coneixença
d’aquests.
|
EXERCICIS
DE REPÀS TEMA 2
LÈXIC
Els
préstecs lingüístics
- El català prové del llatí (és una llengua romànica)
Per això la majoria de
paraules del català provenen del llatí.
Diem
que són paraules
patrimonials
- Els préstecs lingüístics són paraules que prenem d’una altra llengua i les fem servir a la nostra
Ex.: òpera (de l’italià
“opera”)
- Per què préstecs? Perquè de vegades sorgeixen nous conceptes o objectes, i la llengua no té paraules per a designar-los. Llavors, s’agafen termes d’altres llengües.
Ex.; Quan es va inventar
l’ordinador es va haver de prendre una paraula del francés
(“ordinateur”)
- De quines llengües agafem préstecs lingüístics? La majoria els agafem de l’anglés, però també tenim préstecs de l’italià, del francés, del castellà, del portugués…Exemples:Tracta d’averiguar a quina llengua corresponen aquests préstecs lingüístics de la primera columna. Escriu la combinació en les caselles en blanc:
- De vegades, s’adopta la forma original de l’altra llengua i no se’n fa cap canvi.
Ex.:
Internet
(de l’anglés)
- D’altres vegades es canvia la paraula original per fer-la més semblant a la llengua que l’acull, és a dir, s’adapta fonéticamente I ortogràfica.
Ex.
Pírcing
(de
l’anglés piercing)
- També s’han agafat paraules del castellà: xoriço, borratxo…
- I el castellà n’ha agafat del català: clavel, pantalla, palomar, trasto, rape, paella, añorar, peseta…
Curiositats:
- Paraules del camp semántic de la música com… òpera, soprano, piano, etc. provenen de l’italià.
- No s’han de confondre els préstecs lingüístics del castellà amb els barbarismes…
Lejia,
per exemple, és un barbarisme, perquè en català tenim una paraula
per aquest
líquid: lleixiu.
- Algunes paraules que designen menjars provenen d’altres idiomes…
Quiche
(francès), patata
(nahuatl), hamburguesa
(Alemany), espaghettis
(Italià), foie
(francés).
Això es deu al
fet que aquests aliments provenen de diferents llocs geogràfics…
- Sabries dir de quins idiomes provenen aquestes paraules: Espaghetti, fondue, cous-cous, baguette? Descriu el menjar que designen.
GRAMÀTICA
- Els pronoms febles
1.-
A continuació tens el quadre amb les formes d’alguns pronoms
febles molt usuals. Completa’l i ompli després els espais buits de
les frases amb la forma que corresponga de cada pronom:
|
DAVANT
VERB
|
DARRERE
VERB
|
||
Començat
per consonant
|
Començat
per vocal
|
Acabat
en
vocal
|
Acabat
en consonant o diftong
|
|
1a
pers.
Sing.
|
EM
|
|
|
|
1a
pers.
Plural
|
|
ENS
|
|
|
2a
pers.
Sing.
|
|
|
‘T
|
|
2a
pers.
Plural
|
|
|
|
-VOS
|
3ª
pers.
(SE)
|
|
S’
|
|
|
- Jo EM canse molt sovint quan M’he de posar a fer gimnàstica.
- I tu per què no T’alces enjorn? Vinga, alça ‘T_____ja!
- Com vols que jo T’ajude si tu no vols ajudar_-TE_____a tu mateix?
- Els amics no han de barallar-SE mai, encara que no ES posen d’acord.
- Vosaltres penseu que nosaltres volem fer –VOS un favor.
- Nosaltres també volem anar-hi, així que avisa’NS
- –Voleu esperar-NOS a nosaltres? –No, no VOS/US esperem ja més.
- Jaume, desperta’M en ser les set que vull dutxar-ME
2.-
Substitueix els complements subratllats pels pronoms febles
corresponents:
- Lluís fa la paella molt bé.
- Tanca la porta!
- Compraré un meló d’Alger.
- No patisques, sé canviar la roda.
- Pren els diners!
- Per favor, porta tot el necessari al taller.
- Demà pintaré això.
- Trauré cent euros de la caixa d’estalvis.
- Demà enviaré un paquet.
- Necessitem professors per al viatge.
- Si fas això inutilitzes la porta.
- Sempre ensenya allò que fa.
3.-
Substitueix els complements subratllats pel seu pronom feble:
- Per favor, compra la fruita a la venedora del mercat.
- He dut un regal a Mireia
- Cada dia explique a les meues filles el que han de fer.
- Si ho aprova tot, els pares compraran un cotxe a Lluís.
- Vull dir a Rosa el que passa.
- No sigues egoista i torna els diners a la teua amiga.
- El professor resol el problema als alumnes.
- El professor resol les qüestions a les alumnes.
- Han treballat molt. Doneu un respir a les vostres filles.
- Demanaré un favor a Pere i Empar.
- Demà anunciarem el casament als amics.
BLOC
LITERATURA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada