TEMA 1 - ORTOGRAFIA: SEPARACIÓ DE SÍL·LABES, DIFTONGS I REGLES D'ACCENTUACIÓ

ORTOGRAFIA

1.1 La síl·laba. Separació sil·làbica

La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes síl·labes com vocals. No obstant això, hi ha casos com ara reina, en què en una mateixa síl·laba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: és el cas dels diftongs.

Segons el nombre de síl·labes, les paraules es poden classificar en:

1.      monosíl·labes: solament tenen una síl·laba (casc, bosc, la, got).

2.      polisíl·labes: quan en tenen més d’una i poden ser:

• §  bisíl·labes: si tenen dues síl·labes (ca-sa, bes-coll, an-gle...)
• §  trisíl·labes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...)
• §  tetrasíl·labes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...)

La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents:

Se separen els nexes intervocàlics	rr: guer-ra, ter-ra   ss: ros-sa, pas-sar sc: es-ce-na ix: coi-xa, bai-xa tj: plat-ja, jut-jat tg: fet-ge, for-mat-ge tz: dot-ze, set-ze l·l: vil-la, il-lu-si-ó	tx: flet-xa, cot-xe tl: vet-la, amet-la tll: rat-lla, rot-llo tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra tn: cot-na mm: im-mens nn: An-na, in-no-cent
No se separen els nexes  intervocàlics	qu: per-què, pi-quet       gu: an-ti-gui-tat  ll: se-ge-llet, cab-de-llar	ny: pe-nya, se-nyal  ig: ba-teig
També se separen	- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-homes, bes-avi... - Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà...

RECORDEU No heu de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla: d’a-quest      i no      d’-aquest l’à-nec          i no      l’ànec àvia              i no       à-via, àvi-a

1.1.1 Els diftongs

Hi ha dos tipus de diftongs:

a)        decreixent: la vocal dèbil, i i u, va darrere de la vocal sil·làbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals;

b)       creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u funciona com a semiconsonant.

Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocal següent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, uixer, meua...

Diftongs decreixents
AI mai, aire	AU cauré, pau
EI rei, reina, remei	EU hereu, veure
	IU viu, estiu
OI almoina, boira	OU coure, remou
UI cuina, buit	UU duu, lluu

Diftongs creixents
qua quatre, Pasqua	GUA aigua, paraigua
QÜE qüestió	GÜE ungüent
QÜI obliqüitat	GÜI pingüí, lingüístic
QUO quota, quocient	GUO paraiguot

 RECORDEU

                                           Perquè hi haja diftong decreixent cal que les vocals dèbils, i i u, vagen darrere de la vocal sil·làbica, és a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong, perquè les vocals dèbils van davant.

RECORDEU:

                                                   Separació sil·làbica                             

  

            Ex: València                        Va-lèn-ci-a                 

                   Estàtua                         es-tà-tu-a

                   barbàrie                        bar-bà ri-e                

                   nuesa                            nu-e-sa

                  camioner                        ca-mi-o-ner              

                  duo                                du-o

 RECORDEU

a)      Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació acabats en consonat + -iar, com ara estudiar, canviar... són formes planes i, per tant, no porten accent gràfic. Exemples: estudie, copien, inicia...

b)      Les paraules que acaben en vocal + -ïtat no acostumen a formar diftong i, per això, porten dièresi. Exemples: espontaneïtat, homogeneïtat...

1.1.3. L'accent gràfic