TEMA 5

               Unitat 5. Respectem la natura


EXERCICIS:

• LÈXIC: 6,7,8,9
• GRAMÀTICA: 18,19,20,21,23
• ORTOGRAFIA: 25,26,27,29,32,34
• LLENGUA I SOCIETAT: 52-57

A. Objectius didàctics

• Llegir comprensivament un text descriptiu i resoldre qüestions relacionades amb el text.

• Ampliar el lèxic amb vocabulari propi de la biologia i la geologia.

• Redactar un text descriptiu sobre un esport d’aventura.

• Participar en un debat sobre la importància de la conservació de la biodiversitat i dels espais naturals.

• Conéixer el concepte d’habilitació i identificar paraules habilitades.

• Identificar l’estructura, els tipus i els trets característics dels textos cientificotècnics.

• Conéixer les particularitats dels verbs irregulars de la tercera conjugació.

• Aplicar la normativa ortogràfica sobre les grafies g, j i els dígrafs tg, tj.

• Distingir les característiques essencials de la literatura religiosa i moralitzant dels segles xiv i xv.

• Conéixer i valorar les aportacions principals de la Cancelleria Reial a la configuració de la llengua.

• Recollir informació, planificar i redactar un text cientificotècnic.

B. Continguts

Conceptes	Procediments	Actituds
• El text descriptiu. • L’habilitació. • Els verbs irregulars de la tercera conjugació. • Les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj. • La literatura religiosa i moralitzant: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena. • La llengua medieval i la Cancelleria Reial.	• Lectura comprensiva d’un text descriptiu i resolució de qüestions relacionades amb el text. • Recerca del significat de paraules pròpies de la biologia i la geologia en diccionaris i enciclopèdies. • Redacció d’un text descriptiu sobre un esport d’aventura. • Identificació de paraules habilitades i distinció del canvi de categoria gramatical d’aquestes. • Consulta de la flexió verbal. • Conjugació de verbs regulars i irregulars en els diferents temps verbals. • Ús de les grafies g i j, i dels dígrafs tg i tj. • Comentari de textos literaris pertanyents a Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i I. de Villena. • Distinció de les característiques de la prosa cancelleresca i reflexió sobre el paper d’unificació lingüística d’aquesta institució. • Recerca d’informació sobre l’alzina surera i planificació i redacció d’un text científic sobre aquest arbre.	• Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit i respecte de les opinions dels altres. • Interés per l’ús correcte dels verbs, de les grafies g, j i dels dígrafs tg, tj. • Sensibilització per la lectura de les obres de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena. • Valoració positiva del paper que tingué la Cancelleria Reial com a element d’unificació lingüística.

C. Criteris d’avaluació

• Entendre un text descriptiu i resoldre qüestions de comprensió lectora. (O)

• Emprar adequadament enciclopèdies i diccionaris escrits i virtuals. (M)

• Redactar un text descriptiu amb adequació, coherència i correcció. (O)

• Participar activament en un debat respectant les normes d’interacció comunicativa. (O)

• Conéixer el concepte d’habilitació, identificar paraules habilitades i distingir el canvi de categoria gramatical d’aquestes. (F)

• Distingir i usar correctament els verbs irregulars de la tercera conjugació. (M)

• Utilitzar correctament les lletres g i j, i els dígrafs tg i tj. (M)

• Comprendre les característiques principals de la literatura religiosa i moralitzant. (F)

• Sintetitzar l’obra dels autors Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena. (F)

• Entendre el paper de la Cancelleria Reial en la configuració de la llengua. (F)

• Redactar un text científic amb claredat, objectivitat i precisió lèxica. (O)

D. Competències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual	pàg.	act.
Lectura comprensiva d’un text descriptiu i resolució de qüestions relacionades amb el text.	105-106 107	G 3
Redacció d’un text descriptiu sobre un esport d’aventura.	107	4
Identificació de paraules habilitades i distinció del canvi de categoria gramatical d’aquestes.	108-109	6-9
Conjugació dels verbs regulars i irregulars en els diferents temps verbals.	115-116	18-23
Ús de les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.	117-119	G
Elaboració d’oracions a partir de paraules que contenen les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.	119	37
Reflexió sobre el paper de la Cancelleria Reial com a element d’unificació lingüística.	124	G

Tractament de la informació i competència digital	pàg.	act.
Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics.	107	1
Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.	107 123	1 50-51
Consulta de la flexió verbal.	115-116	G

Competència social i ciutadana	pàg.	act.
Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit i respecte de les opinions dels altres.	107	2, 5

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic	pàg.	act.
Valoració positiva dels espais naturals valencians i reconeixement de la importància de la conservació de la biodiversitat.	107	5
Diferenciació i valoració del coneixement científic al costat d’unes altres formes de coneixement.	110-113	G

Competència artística i cultural	pàg.	act.
Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos.	107 121	4 44
Comentari de textos literaris de F. Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i I. de Villena.	120-121 122 123	39-43 45-46 47-50

Competència d’aprendre a aprendre	pàg.	act.
Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals.	107	1
Selecció, ampliació i reducció d’informació.	116 123 125	22 48 G
Consulta d’informació en fonts bibliogràfiques i en Internet.	123 124	50-51 57
Consulta de la flexió verbal.	115-116	G

Autonomia i iniciativa personal	pàg.	act.
Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies.	107 121 122 123	5 40-43 46 51
Recerca d’informació i maneig de recursos per a elaborar d’un text científic.	125	G

Els més que bàsics

Formes verbals irregulars en què no pots enganyar-te

Jo no _______ fer-ho! Que no _______ fer-ho? Qui vol, _______. (PODER)

_______ que et diga una cosa? Perdona, jo _______ que em parles de vosté. Ah bé: _______ que li diga una cosa? (VOLER)

Jo _______ ben bé que tu _______ que ella ho _______ tot. (SABER)

_______ diners? Jo no en _______ gens però ell en _______ a manolls! (TENIR O TINDRE)

_______ de la faena D'on _______? Mira, ara no em _______ de gana tornar-t'ho a dir! (VENIR o VINDRE)

Si _______ a la platja, jo hi _______ també però segur que el teu cosí no hi _______. (ANAR)

La mestra _______ l'explicació, tu _______ l'exercici i jo _______ la correcció. Què et sembla? (FER)

Si aparences el que no _______, _______ una pena Jo _______com _______ i no ho he d'evitar. (SER)

 

Les conjugacions verbals regulars

les conjugacions 1a (PARLAR) i 3a incoativa (PARTIR) són les que compten amb més verbs. Així, dominar estes dos conjugacions implicarà dominar una gran part dels verbs que haureu d’utilitzar. No podeu fallar!

• En la 1a conjugació hi ha, però, dos verbs irregulars ANAR i ESTAR, que presenten irregularitats només en alguns temps com ara:

             vaig, vas, va, van

             aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran (i no *anaré)

             aniria, aniries, aniria, aniríem, aníreu, anirien (i no *anaria)

             vaja, vages, vaja, vagen

             vés, aneu

             estic, estàs, està, estan

             estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen

             estigues, estigueu

• La 2a conjugació té molt poquets verbs. Però heu de vigilar perquè, col·loquialment, n’hi ha un grapat que s’han convertit en verbs de la 3a conjugació i açò cal corregir-ho: interrompre, admetre, percebre, rebre, batre.
• La 3a conjugació incoativa presenta dos maneres diferents de conjugar-se en els temps que contenen l’increment –ix–: partixes, partix, partixen o parteixes, parteix, parteixen. En valencià, però, SEMPRE cal pronunciar-los sense la e. Pots escriure’ls de la manera que et resulte més fàcil, tot i que trobaràs més sovint les formes escrites amb e. La resta de persones amb l’increment són partisc, partisca, partisques, partisquen. Observa que la tercera conjugació conté molts verbs derivats d’adjectius o noms: arredonir, enfortir, acovardir, avergonyir, entristir, garantir, etc

Detalls:

1. Alerta amb els canvis ortogràfics que presenten alguns verbs:

       comença, comences, comenceu, etc. 

       menja, menges, mengeu, etc.

       juga, jugues, jugueu, etc.

2. Alerta amb les dièresis dels verbs acabats en –air, –eir, –uir: lluïx, conduïx, agraïm, agraïu, etc. Sempre que la “i” siga tònica cal posar-hi dièresi. En canvi, si les regles d’accentuació obliguen a escriure un accent, no s’hi posarà dièresi: lluïsc, lluïxes, lluïx, lluïm, lluïu, lluïxen; lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen; lluïsca, lluïsques, lluïsca, lluïm, lluïu, lluïsquen; lluïra, lluïres, lluïra, lluírem, lluíreu, lluïren, etc.

3. Alerta amb verbs com ara extingir, distingir que sonen amb so de llegir, fugir i, per tant, s’escriuen amb “g”, sense “u”.

Com et diuen?

Si et pregunten com et diuen, doncs, ja saps:

em diuen

et diuen

li diuen

ens diuen

vos diuen

els diuen

Et mereixes que t'ho reconega

Recordem alguns verbs irregulars:

a) Créixer

cresc, cresca, cresquera, crescut

I com créixer hi pots afegir nàixer, decréixer, decréixer. S'hi assembla el verb eixir:

isc, isca, isquera, eixit

b) Conéixer

conec, conega, coneguera, conegut

I com conéixer, hi pots afegir reconéixer, paréixer, aparéixer.

c) Hi ha un grup de verbs que solen relacionar-se amb la tercera conjugació i, en canvi, pertanyen a la segona Tots són regulars (recorda, doncs, les formes regulars de la segona conjugació):

·                     rebre i no recibir

·                     permetre, remetre, admetre... i no permitir, remitir, admitir...

·                     interrompre, irrompre... i no interrumpir, irrumpir...

·                     incloure, excloure, concloure... i no incluir, excluir, concluir...

·                     fondre, confondre, infondre... i no fundir, confundir, infundir...

d) Recorda les formes verbals dels verbs usadíssims: voler, saber, fer i tindre (o tenir).

e) Els imperatius són formes molt necessàries i molt utilitzades. Les següents són irregulars i molt i molt freqüents:

·                     vés, vés-te'n                                                              aneu, aneu-vos-en

·                     digues però amb pronom dis-me, dis-li...              digueu, digueu-me, digueu-li...

·                     dus, dus-me, dus-li...                                      dueu, dueu-me, dueu-li...

·                     estigues però amb pronom està-te                                   estigueu però amb pronom esteu-vos

·                     fes, fes-ho, fes-la..                                                     feu, feu-ho, feu-la..

·                     tingues o tin però amb pronom tin-lo, tin-les...              teniu (com va sol) però tingueu en compte

·                     vine, vine-te'n                                                           veniu, veniu-vos-en

f) Finalment, hi ha un seguit de verbs que són quasi regulars. Tenen la irregularitat en la vocal. Mentre que tenen "u" / "i" quan és tònica, tenen "o" / "e" quan és àtona:

bollir, collir, rostir, cosir, acollir, tossir, engolir

afegir, llegir, fregir, vestir

Observa la conjugació:

cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; culla, culles, culla, collim, colliu, cullen; collira, collires...; collia, collies...; colliré, colliràs...; collit, collida..; collint (recorda que cal afegir una "e" de suport en la 2a persona d'alguns d'aquests verbs: tu cuses, tu tusses, tu rustes perquè seria impossible dir *tu cuss, *tutuss, *tu rusts)

afig, afiges, afig, afegim, afegim, afegiu, afigen; afija, afiges, afija, afegim, afegiu, afigen; afegira, afegires...; afegia, afegies...; afegiré, afegiràs...; afegit, afegida..; afegint (recorda que tots aquests verbs tenen la "e" de suport en la 2 persona: tu afiges, tu lliges, tu friges, tu vistes)

Realitza l'activitat que es demana en cada enunciat:

1. Escriu el gerundi del verb nàixer:
2. Descriu completament la forma verbal anàrem:
3. Escriu la 2a persona singular i plural de l'imperatiu del verb vendre:
4. Escriu la 2a i la 3a persones plural de l’Imperfet de subjuntiu del verb estar:
5. Escriu el participi del verb admetre:
6. Escriu la 1a, 2a i 3a persones singulars del passat simple del verb compondre:
7. Descriu completament la forma escriguèrem:
8. Escriu la 2a persona i la 3a persona plural del Passat perifràstic d’Indicatiu del verb véncer:
9. Escriu la 1a i la 3a persones plurals del Condicional del verb admetre:
10. Escriu la 1a i la 2a persones plural de l’Imperfet d'Indicatiu del verb aprendre:         
11. Escriu la 2a persona del singular i del plural del present de subjuntiu del verb anar:
12. Descriu completament la forma venceren:
13. Escriu la 2a persona del singular i del plural de l'imperatiu del verb poder:
14. Escriu la 1a persona singular del Present de subjuntiu del verb beure:
15. Escriu la 2a persona singular del Passat simple del verb ésser:
16. Escriu la 2a persona del plural del present de subjuntiu del verb voler:
17. Escriu la 1a i la 2a persones del plural de l’Imperfet d’Indicatiu del verb dur:
18. Descriu completament el temps verbal de volguérem:
19. Escriu la 1a i la 2a persones del plural de l'imperatiu del verb dir:
20. Escriu la 2a persona plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb descobrir:
21. Quin és participi femení plural del verb sofrir?
22. Escriu la 2a persona del plural del Present d'Imperatiu del verb desposseir:
23. Escriu la 2a persona singular del Present de Subjuntiu del verb succeir:
24. Escriu la 2a persona singular del Passat simple d’Indicatiu del verb escollir:
25. Escriu la 3a persona del plural del present de l'imperatiu del verb enllestir:
26. Escriu la 2a persona singular del verb lluir (el sol):
27. Escriu la 1a persona singular del present de subjuntiu del verb arrodonir:
28. Descriu completament la forma verbal de tingues:
29. Escriu la 1a, la 2a i la 3a persones singulars del Present d'Indicatiu del verb vèncer:
30. Descriu completament la forma verbal estiguérem:
31. Escriu l'imperatiu de vendre:
32. Descriu completament la forma verbal creixeràs:
33. Escriu la 3a persona plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb compondre:
34. Escriu el gerundi del verb néixer:
35. Escriu la 1a, 2a i 3a persones singular del futur del verb admetre:
36. Escriu la 1a i la 2a persones singulars del present d'indicatiu del verb vendre:
37. Escriu la 2a i la 3a persones plural del Present de subjuntiu del verb anar:
38. Descriu completament la forma verbal naixíeu:
39. Escriu la 1a persona plural del Present d'imperatiu del verb escriure:
40. Escriu la 1a i la 2a persones plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb ésser:
41. Escriu la 2a persona singular del present de subjuntiu del verb voler:
42. Escriu la 3a persona plural de l’Imperfet de Subjuntiu del verb poder:
43. Escriu la 2a persona plural del Present d'Imperatiu del verb beure:
44. Escriu la 2a persona singular del Present d'Imperatiu del verb dir:
45. Descriu completament la forma verbal déiem:
46. Descriu completament la forma verbal escrivíreu:
47. Descriu completament la forma verbal férem:
48. Quin és participi femení plural del verb oferir?
49. Escriu la 2a persona del singular del Present d'Imperatiu del verb recollir:
50. Escriu la 2a persona singular de l’Imperfet d’Indicatiu del verb traduir:
51. Escriu la 2a persona singular del Passat simple d’Indicatiu del verb escopir:
52. Escriu la 3a persona del plural del present de l'imperatiu del verb definir:
53. Escriu la 2a persona singular del verb lluir (el vestit):
54. Escriu la 1a persona singular del Present de Subjuntiu del verb patir:
55. Descriu completament la forma verbal de digues: 

LITERATURA RELIGIOSA I MORALITZANT

Els autors de la prosa religiosa i moralitzant de la segona meitat del segle XIV denunciaven els pecats i els vicis a través dels seus llibres i sermons.

Francesc Eiximenis

Quines van ser les ocupacions d’aquest frare franciscà?

Quin era l’objectiu central de l’obra d’Eiximenis?

Què és Lo Crestià?

Fes al quadern les activitats 39-43 del llibre de text (pp. 120-121)

Vicent Ferrer

On era conegut aquest sant i per què?

Quins recursos utilitzava aquest frare dominicà per fer arribar el missatge dels seus sermons a tota la gent? Els preparava prèviament?

Com estructurava els seus sermons?

Fes l’activitat 45 del llibre de text (p. 122)

Anselm Turmeda

Quina és la finalitat de les seues obres?

Com es classifiquen?

Explica’n breument una de cada grup

Isabel de Villena

Quina és la seua obra?

Quina és la temàtica d’aquesta obra?

Amb quina finalitat es creu que la va escriure?

Fes les activitats 47 i 48 del llibre de text (p. 123)