C.INMACULADA –
JESUÏTES CURS 2013-14
ALACANT
DEPARTAMENT
VALENCIÀ 3r
ESO
NOM ______________________________ SECCIÓ
____
Unitat 6. Mons de ficció
A.
Objectius didàctics
·
Llegir comprensivament i analitzar textos narratius.
·
Explicar oralment l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula.
·
Reconéixer el mecanisme de la composició i escriure correctament els
mots compostos.
·
Analitzar l’estructura, els elements i els recursos de la narració
literària.
·
Distingir i emprar correctament les formes no
personals dels verbs i les perífrasis d’infinitiu, de gerundi i de participi.
·
Aplicar la normativa ortogràfica referent a la lletra x i
als dígrafs tx
i ig.
·
Conéixer l’obra de J. Roís de Corella com a representant de la
valenciana prosa.
·
Distingir les característiques principals de les novel·les
cavalleresques Tirant
lo Blanc i Curial i Güelfa.
·
Analitzar la història de la nostra llengua des del segle xv fins al
segle xix.
- Planificar i redactar una narració literària.
B.
Continguts
Conceptes
• La composició.
• Ús del guionet en els mots compostos.
• El text narratiu: estructura i elements de la
narració literària.
• Les formes no personals del verb: infinitiu,
gerundi i participi.
• Les perífrasis verbals.
• La lletra x i els dígrafs tx i ig.
• El Segle d’Or: la valenciana prosa i l’Escola
Satírica Valenciana.
•
Les novel·les cavalleresques: Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.ç
•
La història de la llengua des del segle xv fins al xix
Procediments
• Lectura comprensiva i anàlisi de textos narratius.
• Explicació oral de l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula.
• Formació i correcció de mots compostos amb guionet i sense guionet i
anàlisi dels seus components.
• Anàlisi de l’estructura, el tema i l’argument de diverses narracions
literàries.
• Reescriptura d’un text narratiu canviant el punt
de vista.
• Identificació, classificació, correcció i ús de
les formes no personals i de les perífrasis verbals.
• Consulta de la flexió verbal.
• Ús de la grafia x i dels dígrafs tx i ig.
• Comentari de textos literaris de Joan Roís de Corella i anàlisi de
fragments de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.
• Reflexió i anàlisi
dels aspectes rellevants de la història lingüística des del segle xv fins al xix.
• Planificació
i redacció d’una narració literària
Actituds
• Valoració de la riquesa lèxica del valencià.
• Sensibilització envers la lectura i l’audició de poemes.
• Valoració del patrimoni cultural propi.
• Valoracuió de l’aportació dels
grans escriptors del nostre Segle d’Or a la literatura universal.
•
Reflexió sobre la importància de la història en general i, en particular, sobre
les relacions d’aquesta amb la llengua i la literatura.
C.
Criteris d’avaluació
•Entendre i analitzar textos narratius i resoldre
qüestions de comprensió lectora. (F)
•Redactar el desenllaç d’un text amb adequació, coherència, cohesió i
correcció. (O)
•Explicar oralment, amb fluïdesa i correcció,
l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula. (O)
•Escriure bé els mots compostos i distingir la
categoria gramatical dels seus components.
(F)
•Analitzar l’estructura i els elements d’una
narració literària i determinar-ne el tema i l’argument. (O)
•Reconéixer i emprar bé les formes no personals del
verb i les perífrasis verbals. (F)
•Aplicar la normativa ortogràfica en l’ús de la
lletra x
i els dígrafs tx
i ig.
(M)
•Esmentar els trets més destacats de l’obra de Roís
de Corella i de la valenciana prosa. (F)
•Analitzar i identificar les característiques
principals de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa. (F)
•Conéixer els aspectes clau de la història
lingüística des del segle xv fins al xix. (F)
•Planificar i redactar una narració literària amb adequació, coherència
i creativitat. (O)
D.
Competències bàsiques
Competència comunicativa lingüística i
audiovisual
|
Lectura
comprensiva i anàlisi de dos textos narratius i redacció del desenllaç d’un
d’aquests textos.
|
Explicació
oral de l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula.
|
Formació
i correcció de mots compostos amb guionet i sense guionet i anàlisi dels seus
components.
|
Anàlisi
de l’estructura i dels elements de diferents narracions literàries.
|
Distinció
del tema i explicació de l’argument de diverses narracions.
|
Reescriptura
d’un text narratiu canviant el punt de vista.
|
Identificació,
anàlisi i correcció de les formes no personals del verb i de les perífrasis
verbals.
|
Producció
d’oracions amb formes no personals del verb i amb perífrasis verbals.
|
Ús de
la grafia palatal x i dels dígrafs tx i ig.
|
Reflexió
i anàlisi dels aspectes rellevants de la nostra història lingüística des del
segle xv
fins al xix.
|
Resum
dels fets històrics descrits en una cançó.
|
Planificació
i redacció d’una narració literària.
|
Competència social i ciutadana
|
Actitud
de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit.
|
Valoració
del patrimoni cultural propi.
|
Respecte
i valoració de la història de la nostra llengua
|
Competència artística i cultural
|
Comentari
de textos literaris pertanyents a Joan Roís de Corella i anàlisi de fragments
de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc
i Curial i Güelfa.
|
Competència d’aprendre a aprendre
|
Selecció,
ampliació i reducció d’informació.
|
Consulta
d’informació en fonts bibliogràfiques i en Internet.
|
Consulta
de la flexió verbal.
|
Autonomia i iniciativa personal
|
Treball
responsable i compliment dels terminis acordats en la presentació de treballs.
|
·
LÈXIC:
·
GRAMÀTICA:
·
En aquest enllaç podeu trobar més información
sobre les formes no verbals i les perífrasis.A peu de página teniu exercicis (
si de cas feu els de nivel mitjà) amb les solucions per poder fer una
autocorrecció. http://www.apeudepagina.net/conjugaci%C3%B3.html
·
Teoria:
2.1.LES PERÍFRASIS VERBALS:
A) LA PERÍFRASI D ’OBLIGACIÓ:
Obligació personal: Referida a un
subjecte conegut:
HAVER
DE + infinitiu: Vaig haver de vigilar-lo.
He
de menjar. / Haig de menjar.
* És totalment incorrecta la fórmula
tenir que + infinitiu, per castellanització.
Obligació impersonal: Referida a un subjecte no determinat.
CALDRE + Infinitiu: ( “ser
preciso”, “ser necesario”, “hay que”) Cal estudiar, Caldrà menjar l’arròs.
*És totalment incorrecta la fórmula hi
ha que + infinitiu, per castellanització.
*El verb
CALDRE també es pot emprar en fórmules que poden expressar obligacions
personals, amb la introducció d’un pronom personal.
(EM) CALDRE + Infinitiu: Em cal estudiar.
CALDRE QUE + Subjuntiu: No caldrà que us mogueu.
B)
LA PERÍFRASI DE
PROBABILITAT:
DEURE+ Infinitiu: Deu ser molt tard. Devies tenir molta gana. Ja no
deuran venir, tan tard com és.
POTSER
+ Indicatiu: Potser són les uit.
POT
SER QUE + Subjuntiu: Pot ser que siguen les uit.
C)
LA PERÍFRASI D ’IMMINÈNCIA:
En
el passat:
ANAR A + Infinitiu: Ho anava
a dir però em vaig repensar. Quan heu entrat li anava a telefonar.
En el futur:
VERB
EN FUTUR: (Sovint precedit de l’adverbi ara): Ara us diré el que va
passar.
Ara
veurem el segon acte. Sembla que plourà.
- EXERCICIS
1.-
Escriu correctament aquestes frases:
-
Tinc que eixir a comprar el
diari.
-
Era precís que hi anàrem.
-
Tenen que visitar
l’exposició.
-
Deuen de tenir molta pressa.
-
Deu de fer fred al carrer.
-
Vaig a fer el sopar.
2.-
Transforma les frases següents de manera que expressen probabilitat:
-
Caigué al mar per accident.
-
Va desembarcar en un petit
vaixell.
-
Es tracta del cos de Maria
Àngels.
-
Hem
festejat deu anys.
-
Els al.lots la seguien.
-
Obria el finestró de la seua
cambra.
3.-
Transforma les frases següents de manera que expressen obligació:
-
Vine
enjorn.
-
Anem
a Mallorca amb vaixell.
-
Fareu
els exercicis per grups.
-
Volíeu venir diumenge.
-
Obrim el finestró.
-
És precís menjar i beure
molta aigua.
·
ORTOGRAFIA:
La grafia x i
els dígrafs tx i ig ( més repàs g/j – tg/tj)
1.-
Ompli els buits amb les grafies x, tx segons calga:
pan__a co__e empa__ __ulla du__a
sandvi__ bu__aca per__a ta__a __oc
ar__iu fle__a gan__o __oriç mo__illa
2.- Deus
recordar que paraules com fetge, genoll, mitjó, Jacint, pujar, just, gitar,
fugen, enjorn, mitjà tenen el so /dʒ/ i
que, d’altra banda, paraules com roig, despatx, xapa, cotxe, panxa i Elx tenen
el so / tʃ/.
Si prenem aquestes paraules com a models de
l’ortografia d’aquestos dos sons, ben segur que podràs deduir quina grafia
correspon a cada so en cada posició.
Ompli
aquest quadre amb la grafia corresponent en cada cas i amb la paraula que fa
d’exemple:
![]() ![]() |
/tʃ/
| |||||
Davant
a, o, u
|
Davant
e, i
|
Principi
paraula
|
Entre
vocals
|
Després
consonant
|
Final
paraula darrere vocal
|
Final
paraula darrere consonant
|
Grafia:
|
Grafia:
|
Grafia:
|
Grafia:
|
Grafia:
|
Grafia:
|
Grafia:
|
|
|
|
|
|
|
|
3- Completa ara les paraules d’aquest text amb les grafies
corresponents als sons estudiats anteriorment, segons convinga en cada cas:
Ahir va__ agafar el co__e sense cap ob__ectiu concret: un passe__ potser,
un capri__... no ho sé. Per l’autovia el paisa__e era monòton: __alet, __ardí,
__ardí, __alet, . Sense adonar-me’n em trobí a les portes del pea__e de Mu__amel. Jo tenia pensaments
d’anar a la pla__a des que va __ eixir d’El__, però feia una miqueta de fred,
havia oblidat el __ersei ro__ damunt la taula del despa__ i casualment el sol
deixava veure l’últim ra__ del dia. Un __oc a la part posterior del vehicle em
va fer reaccionar: “Salva__e!”, va__ udolar. En __irar-me va__ reconéixer
l’infractor: anava borra__o? Era el __esús __eremies, el meu __icot del temps
de l’institut, i que havia estat l’enve__a i el motiu de baralla amb la meua
amiga Con__a, la deBar__. Li havia perdut el rastre feia ja uns anys quan va
mar__ar a __èquia, o potser al __ad. Ara el veia més __ove, però amb una
pan__eta incipient molt interessant.
- LITERATURA
Respon a les qüestions següents sobre la
literatura valenciana del Segle d’Or:
1. Quin és el segle d’Or de la literatura valenciana?
2. Quina ciutat de la corona d’Aragó es va convertir en el centre
d’esplendor d’aquesta època?
3. Què eren les tertúlies literàries?
4. Què és l’Escola Satírica Valenciana?
5. Qui és Joan Roís de Corella?
6. Com es qualifica l’estil d’escriptura de Corella?
7. Com es classifica la seua obra? Posa’n algun exemple.
8. Quin és l’antecedent de les novel·les cavalleresques?
9. Cita dues novel·les cavalleresques escrites en la nostra llengua:
10. Quines són les característiques que presenten les dues?
·
|
·
|
·
|
11. Qui va escriure el Tirant lo
Blanc?
12. Què narra aquesta novel·la?
13. Per què ha sigut qualificada de novel·la
total i moderna?
14. En quines parts s’estructura l’argument?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
15. Qui és l’autor de Curial i
Güelfa?
16. Què narra aquesta novel·la?
PASSATEMPS (2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada