Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 27 de febrer del 2013

TEMA 6. OBJECTIUS, CONTINGUTS I COMPETÈNCIES




C.INMACULADA – JESUÏTES                                CURS   2013-14
ALACANT
DEPARTAMENT VALENCIÀ                                           3r ESO
NOM ______________________________      SECCIÓ   ____
                   Unitat 6. Mons de ficció
A. Objectius didàctics

·         Llegir comprensivament i analitzar textos narratius.

·         Explicar oralment l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula.

·         Reconéixer el mecanisme de la composició i escriure correctament els mots compostos.

·         Analitzar l’estructura, els elements i els recursos de la narració literària.

·         Distingir i emprar correctament les formes no personals dels verbs i les perífrasis d’infinitiu, de gerundi i de participi.

·         Aplicar la normativa ortogràfica referent a la lletra x i als dígrafs tx i ig.

·         Conéixer l’obra de J. Roís de Corella com a representant de la valenciana prosa.

·         Distingir les característiques principals de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.

·         Analitzar la història de la nostra llengua des del segle xv fins al segle xix.

  • Planificar i redactar una narració literària.

B. Continguts
Conceptes

• La composició.

• Ús del guionet en els mots compostos.

• El text narratiu: estructura i elements de la narració literària.

• Les formes no personals del verb: infinitiu, gerundi i participi.

• Les perífrasis verbals.

• La lletra x i els dígrafs tx i ig.

• El Segle d’Or: la valenciana prosa i l’Escola Satírica Valenciana.

• Les novel·les cavalleresques: Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.ç

• La història de la llengua des del segle xv fins al xix

 
Procediments

• Lectura comprensiva i anàlisi de textos narratius.

• Explicació oral de l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula.

• Formació i correcció de mots compostos amb guionet i sense guionet i anàlisi dels seus components.

• Anàlisi de l’estructura, el tema i l’argument de diverses narracions literàries.

• Reescriptura d’un text narratiu canviant el punt de vista.

• Identificació, classificació, correcció i ús de les formes no personals i de les perífrasis verbals.

• Consulta de la flexió verbal.

• Ús de la grafia x i dels dígrafs tx i ig.

• Comentari de textos literaris de Joan Roís de Corella i anàlisi de fragments de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.

• Reflexió i anàlisi dels aspectes rellevants de la història lingüística des del segle xv fins al xix.

Planificació i redacció d’una narració literària

 
Actituds

• Valoració de la riquesa lèxica del valencià.

• Sensibilització envers la lectura i l’audició de poemes.

• Valoració del patrimoni cultural propi.

• Valoracuió  de l’aportació dels grans escriptors del nostre Segle d’Or a la literatura universal.

• Reflexió sobre la importància de la història en general i, en particular, sobre les relacions d’aquesta amb la llengua i la literatura.

 

 

C. Criteris d’avaluació

•Entendre i analitzar textos narratius i resoldre qüestions de comprensió lectora. (F)

•Redactar el desenllaç d’un  text amb adequació, coherència, cohesió i correcció. (O)

•Explicar oralment, amb fluïdesa i correcció, l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula. (O)

•Escriure bé els mots compostos i distingir la categoria gramatical dels seus components.  (F)

•Analitzar l’estructura i els elements d’una narració literària i determinar-ne el tema i l’argument. (O)

•Reconéixer i emprar bé les formes no personals del verb i les perífrasis verbals. (F)

•Aplicar la normativa ortogràfica en l’ús de la lletra x i els dígrafs tx i ig. (M)

•Esmentar els trets més destacats de l’obra de Roís de Corella i de la valenciana prosa. (F)

•Analitzar i identificar les característiques principals de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa. (F)

•Conéixer els aspectes clau de la història lingüística des del segle xv fins al xix. (F)

•Planificar i redactar una narració literària amb adequació, coherència i creativitat. (O)

 

 

D. Competències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual
Lectura comprensiva i anàlisi de dos textos narratius i redacció del desenllaç d’un d’aquests textos.
Explicació oral de l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula.
Formació i correcció de mots compostos amb guionet i sense guionet i anàlisi dels seus components.
Anàlisi de l’estructura i dels elements de diferents narracions literàries.
Distinció del tema i explicació de l’argument de diverses narracions.
Reescriptura d’un text narratiu canviant el punt de vista.
Identificació, anàlisi i correcció de les formes no personals del verb i de les perífrasis verbals.
Producció d’oracions amb formes no personals del verb i amb perífrasis verbals.
Ús de la grafia palatal x i dels dígrafs tx i ig.
Reflexió i anàlisi dels aspectes rellevants de la nostra història lingüística des del segle xv fins al xix.
Resum dels fets històrics descrits en una cançó.
Planificació i redacció d’una narració literària.

 

Competència social i ciutadana
Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit.
Valoració del patrimoni cultural propi.
Respecte i valoració de la història de la nostra llengua

 

Competència artística i cultural
Comentari de textos literaris pertanyents a Joan Roís de Corella i anàlisi de fragments de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.

 

Competència d’aprendre a aprendre
Selecció, ampliació i reducció d’informació.
Consulta d’informació en fonts bibliogràfiques i en Internet.
Consulta de la flexió verbal.

 

Autonomia i iniciativa personal
Treball responsable i compliment dels terminis acordats en la presentació de treballs.

 


 

·                     LÈXIC:


 

·                     GRAMÀTICA:  

·         En aquest enllaç podeu trobar més información sobre les formes no verbals i les perífrasis.A peu de página teniu exercicis ( si de cas feu els de nivel mitjà) amb les solucions per poder fer una autocorrecció.  http://www.apeudepagina.net/conjugaci%C3%B3.html

 

·         Teoria:

2.1.LES PERÍFRASIS VERBALS:

 

        A)  LA PERÍFRASI D’OBLIGACIÓ:

        Obligació personal: Referida a un subjecte conegut:

        HAVER DE + infinitiu: Vaig haver de vigilar-lo.

                                                       He de menjar. /  Haig de menjar.

        * És totalment incorrecta la fórmula tenir que + infinitiu, per castellanització.

 

        Obligació impersonal:  Referida a un subjecte no determinat.

 

        CALDRE + Infinitiu: ( “ser preciso”, “ser necesario”, “hay que”) Cal estudiar, Caldrà menjar       l’arròs.

        *És totalment incorrecta la fórmula hi ha que + infinitiu, per castellanització.

*El verb CALDRE també es pot emprar en fórmules que poden expressar obligacions personals, amb la introducció d’un pronom personal.

                       (EM) CALDRE + Infinitiu: Em cal estudiar.

                       CALDRE QUE + Subjuntiu: No caldrà que us mogueu.

 

                               

        B) LA PERÍFRASI DE PROBABILITAT:

       DEURE+ Infinitiu: Deu ser molt tard. Devies tenir molta gana. Ja no deuran venir, tan tard com és.

        POTSER + Indicatiu: Potser són les uit.

        POT SER QUE + Subjuntiu: Pot ser que siguen les uit.

       

        C) LA PERÍFRASI D’IMMINÈNCIA:

        En el passat:

       ANAR A + Infinitiu:  Ho anava a dir però em vaig repensar. Quan heu entrat li anava a telefonar.

 

        En el futur:

        VERB EN FUTUR: (Sovint precedit de l’adverbi ara):  Ara us diré el que va passar.

                                                                      Ara veurem el segon acte. Sembla que plourà.

 

  • EXERCICIS

1.- Escriu correctament aquestes frases:

 

-          Tinc que eixir a comprar el diari.

-          Era precís que hi anàrem.

-          Tenen que visitar l’exposició.

-          Deuen de tenir molta pressa.

-          Deu de fer fred al carrer.

-          Vaig a fer el sopar.

 

2.- Transforma les frases següents de manera que expressen probabilitat:

 

-          Caigué al mar per accident.

-          Va desembarcar en un petit vaixell.

-          Es tracta del cos de Maria Àngels.

-          Hem festejat deu anys.

-          Els al.lots la seguien.

-          Obria el finestró de la seua cambra.

 

 

3.- Transforma les frases següents de manera que expressen obligació:

 

-          Vine enjorn.

-          Anem a Mallorca amb vaixell.

-          Fareu els exercicis per grups.

-          Volíeu venir diumenge.

-          Obrim el finestró.

-          És precís menjar i beure molta aigua.

·         ORTOGRAFIA: La grafia x i els dígrafs tx i ig ( més repàs g/j – tg/tj)

 

1.- Ompli els buits amb les grafies x, tx segons calga:

 

            pan__a            co__e              empa__                       __ulla              du__a

            sandvi__         bu__aca          per__a             ta__a               __oc

            ar__iu              fle__a              gan__o            __oriç              mo__illa

 

 

2.- Deus recordar que paraules com fetge, genoll, mitjó, Jacint, pujar, just, gitar, fugen, enjorn, mitjà tenen el so /dʒ/ i que, d’altra banda, paraules com roig, despatx, xapa, cotxe, panxa i Elx tenen el so / tʃ/.

            Si prenem aquestes paraules com a models de l’ortografia d’aquestos dos sons, ben segur que podràs deduir quina grafia correspon a cada so en cada posició.

 

            Ompli aquest quadre amb la grafia corresponent en cada cas i amb la paraula que fa d’exemple:

 

                  /dʒ/
                                                  /tʃ/
Davant
 a, o, u
Davant
e, i
Principi paraula
Entre vocals
Després consonant
Final paraula darrere vocal
Final paraula darrere consonant
Grafia:
Grafia:
Grafia:
Grafia:
Grafia:
Grafia:
Grafia:
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

3- Completa ara les paraules d’aquest text amb les grafies corresponents als sons estudiats anteriorment, segons convinga en cada cas:

 

                Ahir va__ agafar el co__e sense cap ob__ectiu concret: un passe__ potser, un capri__... no ho sé. Per l’autovia el paisa__e era monòton: __alet, __ardí, __ardí, __alet, . Sense adonar-me’n em trobí a les portes  del pea__e de Mu__amel. Jo tenia pensaments d’anar a la pla__a des que va __ eixir d’El__, però feia una miqueta de fred, havia oblidat el __ersei ro__ damunt la taula del despa__ i casualment el sol deixava veure l’últim ra__ del dia. Un __oc a la part posterior del vehicle em va fer reaccionar: “Salva__e!”, va__ udolar. En __irar-me va__ reconéixer l’infractor: anava borra__o? Era el __esús __eremies, el meu __icot del temps de l’institut, i que havia estat l’enve__a i el motiu de baralla amb la meua amiga Con__a, la deBar__. Li havia perdut el rastre feia ja uns anys quan va mar__ar a __èquia, o potser al __ad. Ara el veia més __ove, però amb una pan__eta incipient molt interessant.

  • LITERATURA


 

Respon a les qüestions següents sobre la literatura valenciana del Segle d’Or:

1.       Quin és el segle d’Or de la literatura valenciana?

 

2.       Quina ciutat de la corona d’Aragó es va convertir en el centre d’esplendor d’aquesta època?

 

 

3.       Què eren les tertúlies literàries?

 

 

4.       Què és l’Escola Satírica Valenciana?

 

5.       Qui és Joan Roís de Corella?

 

 

6.       Com es qualifica l’estil d’escriptura de Corella?

 

 

7.       Com es classifica la seua obra? Posa’n algun exemple.

 

8.       Quin és l’antecedent de les novel·les cavalleresques?

 

 

9.       Cita dues novel·les cavalleresques escrites en la nostra llengua:

 

 

 

 

10.   Quines són les característiques que presenten les dues?

 

·          
 
·          
 
·          
 

 

11.   Qui va escriure el Tirant lo Blanc?

 

 

12.   Què narra aquesta novel·la?

 

 

 

13.   Per què ha sigut qualificada de novel·la total i moderna?

 

 

 

 

 

 

 

 

14.   En quines parts s’estructura l’argument?

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

15.   Qui és l’autor de Curial i Güelfa?

 

16.   Què narra aquesta novel·la?

 

 

 

 

PASSATEMPS (2)

 











 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada